Repeteix amb insistència que ella no ha signat cap paper, que no ha venut mai res perquè de fet mai no ha tingut intenció de vendre. I en canvi Amparo Martínez està a punt de perdre el pis de tota la vida, el mateix que va comprar la mare fins i tot abans que ella nasqués, fa 72 anys. “És que era la meva herència, jo no ho comprenc”, reclama amb frustració. L’explicació és tan enrevessada com simple és l’amenaça que té a sobre: quarta ordre de desnonament per a aquest 26 de gener.
L’origen del malson per a l’Amparo comença amb el que havia de ser una assegurança de vida. Amb la mort dels pares va heretar el 50 % del pis de propietat on vivia la família, al carrer de l’Hostal d’en Sol, al Gòtic. Un germà es va quedar l’altra meitat, però quan va morir, els nebots de l’Amparo es van vendre la seva part a una empresa, Tu Mejor Hogar Spain SL, segons el col·lectiu Resistim al Gòtic, una immobiliària especialitzada a demanar extincions de condomini. Vet aquí el parany legal en què es veu involucrada l’Amparo.
L’extinció de condomini vol dir, a la pràctica, que una part (la immobiliària, en aquest cas) renuncia a compartir la propietat amb l’altra. L’Amparo tenia dues opcions: comprar la meitat en mans de l’empresa, cosa que no podia fer perquè no té recursos, o vendre’s la seva. “No va acceptar perquè no volia quedar-se sense casa seva”, explica Mariona Roca, de Resistim. L’enroc es va resoldre al jutjat i la decisió va ser subhastar el 100 per cent de l’habitatge, inclosa la meitat propietat de l’Amparo.
Resistim al Gòtic explica que el pis se’l va adjudicar Albert van Adrichem, “un personatge que sabem que és testaferro d’altres immobiliàries”. I aquí arrenca l’historial d’ordres de desnonament, l’última, aturada a peu de carrer el novembre del 2019. Posteriorment hi ha hagut un intent de negociació per pactar un lloguer, però el propietari se’n va desdir, segons el col·lectiu veïnal.
Roca considera que, durant el procés judicial, “l’Amparo no va estar ben informada, tenint en compte a més que té un grau de discapacitat del 65 %”. “S’ha vulnerat el seu dret a una justícia digna”, afegeix. Reclamen que es pugui quedar a casa, sobretot perquè tampoc compleix les condicions per accedir a la Mesa d’Emergència. La raó, els diners als quals té dret per la subhasta del pis, “uns 90.000 euros”, aclareix Roca. “Però ella no els vol acceptar, primer perquè no vol marxar, i també perquè, si hi accedeix, perdria els drets a rebre cap ajut o a cobrar la pensió no contributiva”. L’Amparo no en vol sentir a parlar: “Jo no em vull moure de casa meva”.
El cas de l’Alejandro: al carrer, amb 83 anys
No és l’únic desnonament al Gòtic fixat per als pròxims dies en què estan implicats veïns de tota la vida. L’1 de febrer, Alejandro Jorge, de 83 anys, haurà de fer front a un segon intent. A més de l’edat avançada, amb el cas de l’Amparo té una altra cosa en comú: l’escletxa legal que ha aprofitat el propietari per obligar-lo a marxar.
La mort de la dona de l’Alejandro és també el punt de partida dels seus problemes. La pèrdua, afegida a la de dos fills amb molt poc temps de diferència, el va afligir tant, explica, que va deixar d’atendre un tràmit crucial: la subrogació, dins del període de 15 dies, del contracte de lloguer, de renda antiga, del qual la dona era l’única titular. Ara el propietari el vol fer fora del pis del carrer d’Estruc on viu des de fa més de 40 anys.
“Al meu pensament no entra que hi hagi aquest embolic per tot això”, diu sorprès l’Alejandro, “perquè sempre he pagat”. Actualment, la quota mensual era d’uns 150 euros. Els intents del propietari per apujar-la topen, però, amb els recursos de l’Alejandro. Ell, per ara, no veu cap alternativa que no sigui quedar-se a casa: “A la meva edat, penses: ‘I ara on aniràs? On em portaran?'”.
