A Catalunya hi ha 2.000 sol·licitants d’asil que no són atesos per ningú “perquè el sistema està col·lapsat“. Ho ha dit aquest dimarts en una entrevista al programa ‘bàsics‘ el coordinador del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades de la Generalitat, Àngel Miret. Així, el coordinador ha destacat que ara mateix hi ha unes 3.500 persones demandants d’asil, de les quals “1.400 estan acollides per la Creu Roja, però les 2.000 restants són en espera de poder-ho ser”, una situació de la qual, segons ha relatat Miret, “s’acaben fent càrrec entitats socials, com la parròquia de Santa Anna, o la Generalitat”, però ha reconegut: “La situació ens depassa“.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”Ana Méndez, el cas d’una sol·licitant d’asil sense allotjament” style=”flat” shape=”square” color=”pink” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/basics/refugiats-barcelona-creu-roja/|||target:%20_blank|” css=”.vc_custom_1542209372527{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}” el_id=”caixa-vermella”][/vc_column][/vc_row]
Àngel Miret ha plantejat un dubte respecte de l’inici del nou any: “No sé si estem preparats per acollir”. Ho ha argumentat amb el fet que “és impossible per a l’Administració saber quantes persones arribaran per demanar asil, quins conflictes hi haurà en altres països i quins fluxos migratoris provocaran”. Aquesta imprevisió, en certa mesura, està avalada per les últimes dades oficials, que diuen que el 2018 el Servei d’Atenció als Immigrants, Estrangers i Refugiats (SAIER) de l’Ajuntament va atendre unes 19.400 persones, 2.400 més respecte de l’any anterior.
En aquest context, Miret ha explicat que aquest gener “han augmentat les peticions d’asil i l’arribada de menors no acompanyats molt més que l’any passat, que ja va nser de rècord”, i ha vaticinat que “som en una situació d’emergència“.
Traspàs de competència
El coordinador del comitè ha explicat que la competència en la gestió de l’acollida dels sol·licitants d’asil és de l’Estat, “que és qui ha de garantir els recursos de la Creu Roja” com a peça fonamental de l’engranatge. Àngel Miret ha admès que “l’Estat està desbordat” i és per això que “s’ha demanat el traspàs de la competència, que hauria d’anar acompanyat d’un augment dels recursos”.
Però més enllà de diners, la gestió del fenomen també necessita altres recursos: l’habitatge. És una de les grans assignatures pendents de Barcelona. Miret ha dit que “històricament la ciutat ha tingut un parc públic d’habitatge baixíssim“, que s’hauria de programar “de manera sostinguda amb 25 anys de previsió”.
La importància de l’habitatge de titularitat pública serveix, entre d’altres, per allotjar les persones que han fugit del seu país i necessiten arrelar-se a casa nostra, una circumstància que “també pot col·lapsar”, ha dit Miret, perquè “el preu d’una mensualitat de lloguer és de 900 euros de mitjana, quan els sous són, de mitjana, de 1.200”.
Expulsats pel Mobile World Congress
A falta d’habitatge públic, el sistema preveu poder suplir aquestes mancances amb altres solucions temporals, com allotjar els sol·licitants d’asil a hotels i hostals. Aquesta situació, coincidint amb el Mobile World Congress, va suposar que “les habitacions que poden costar 90 euros van passar a costar-ne 300, amb uns preus que es van multiplicar per quatre o per cinc“, unes quantitats que van “obligar a desplaçar centenars de persones, fins i tot, fora de Catalunya“.
Veneçuela, el principal emissor de demandants d’asil
La crisi de poder a Veneçuela ha fet que les persones del país que en surten per sol·licitar asil a l’Estat representin “la primera comunitat de refugiats”. De fet, el coordinador del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades de la Generalitat, Àngel Miret, ha afegit que “els veneçolans gaudeixen ara d’un règim preferent per agilitzar les primeres ajudes”. Ara bé, Miret ha detallat que “a l’Estat arriben molts ciutadans de l’Amèrica Llatina, perquè en un primer estadi se’ls admet l’entrada“, però ha matisat que, uns sis mesos després, “el 70 % d’aquests sol·licitants d’asil no aconsegueixen l’estatus, i sense l’acreditació d’asil aquestes persones es queden al país tot i que jurídicament invisibles i en situació d’irregularitat”.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”Entrevista: Àngel Miret, coordinador del Comitè per a l’Acollida de les Persones Refugiades” style=”flat” shape=”square” color=”inverse” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/basics/entrevista-angel-miret-coordinador-comite-acollida-persones-refugiades//|||target:%20_blank|” css=”.vc_custom_1542209456058{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}” el_id=”caixa-negra”][/vc_column][/vc_row]
