Isabel Domínguez va arribar al Bon Pastor el 1969 i de seguida es va implicar en l’entorn i els veïns. El 1970 va liderar les protestes per instal·lar el primer semàfor al barri després de l’atropellament d’un infant al carrer de Sant Adrià. Aquesta reivindicació va ser l’espurna que va encendre el moviment veïnal al barri i va esdevenir la creació de diverses entitats socials. Ara el districte de Sant Andreu n’homenatja la figura sol·licitant al Nomenclàtor que uns jardins del barri portin el seu nom.
De Salamanca al Bon Pastor
Isabel Domínguez va néixer el 1947 a Cabezabellosa de la Calzada (Salamanca). De molt jove va marxar a treballar primer a Vitòria i després a París. El 1969 va arribar a Barcelona i es va instal·lar al Bon Pastor. De seguida es va implicar en els veïns i en les activitats que es feien al barri. Aquell mateix any va començar a col·laborar amb el centre parroquial del Bon Pastor i va conèixer Jokin Goiburu, “Goi”, militant del PCI (Partit Comunista Internacional). Van ser parella fins a la mort de Domínguez, l’any 2005.
Lluitadora veïnal de primera línia
Isabel Domínguez va participar a partir del 1942 en les reivindicacions per a la implementació d’una línia d’autobús urbana al centre de Barcelona i per a la creació del centre d’atenció primària. Va potenciar la creació de l’Associació de Caps de Família, que mes tard es va convertir en l’Associació de Veïns del Bon Pastor. Salvador Angosto és veí del Bon Pastor i va compartir amb Domínguez moltes d’aquestes reivindicacions: “La Isa era una persona amb molta força i empenta i amb ganes de dinamitzar la societat. Va treballar molt en la clandestinitat i es caracteritzava per liderar el treball col·lectiu. Ella era una més, però el seu caràcter feia que sempre estigués per davant, va ser una líder de la seva època.”
Presó a Alcalá de Henares
El 1972 la Isabel va ser detinguda per repartir pamflets a favor de les llibertats democràtiques a la porta de la fàbrica de la Mercedes Benz al Bon Pastor. Va estar en presó preventiva a la Trinitat Vella. Després del judici la van traslladar a la presó d’Alcalá de Henares (Madrid), on va complir condemna fins al setembre del 1975. Els anys de presó els va aprofitar per preparar l’accés a la universitat. Un cop lliure va estudiar les carreres d’educació social i treball social i va començar a treballar amb persones en risc d’exclusió social i amb infants autistes. Es va afiliar al sindicat CCOO i això li va suposar l’acomiadament de la fàbrica de Burberrys, on va treballar fins al 1973. El 1976 va fundar l’Associació Catalana de la Dona i poc després l’Associació d’Educadors de Catalunya, que després va esdevenir el Col·legi d’Educadors de Catalunya. L’any 2001, ja malalta, va col·laborar en la creació del Centre d’Atenció a la Dona de Sabadell. Isabel Domínguez va morir a finals del 2005 i ho va fer com ella sabia, lluitant fins al final.
Els Jardins d’Isabel Domínguez
El Plenari de març de Sant Andreu ha proposat al Nomenclàtor per unanimitat el nom de Jardins d’Isabel Domínguez a l’espai comprès entre els carrers de Sant Adrià, Llinars del Vallès i Enric Sanchís. Precisament és en aquest entorn on la Isabel va començar la lluita veïnal al Bon Pastor ja que en un dels extrems d’aquests jardins està situat el primer semàfor que es va instal·lar al barri. El seu company de vida, Jokin Goiburu, es mostra emocionat amb la proposta: “Totes som una mica la Isa. Tots els que hem militat en els moviments veïnals la recordem per la seva iniciativa i la seva empenta. Em sembla molt maco i d’aquesta manera tothom la podrà recordar sempre”.
