La responsable de recursos humans de la impremta Artyplan ha admès en el judici del procés que l’empresa per qui treballava va imprimir propaganda de l’1-O. Tot i això, ha dit que es van fer sense albarà ni factura i, per tant, no es va pagar mai. Rosa Maria Sans ha dit que va quantificar l’encàrrec perquè li ho va demanar la Guàrdia Civil i ha xifrat el preu en uns 17.ooo euros.

Sans ha assegurat que desconeixia qui havia fet la comanda, però ha explicat que el contacte que hi havia al full d’encàrrec era Òmnium Cultural, una entitat amb qui ha dit que treballaven de feia anys. Va ser després de l’escorcoll de la Guàrdia Civil, ha relatat, que va saber que els cartells eren de l’1 d’octubre i que va donar instruccions a tota la plantilla perquè “donades les circumstàncies” no s’imprimís res més que fes referència al referèndum.

La Guàrdia Civil va decomissar al magatzem de Disnet, on Artyplan dipositava material, un total de 400.000 díptics, 26.000 fulletons i 30.000 cartells. La fiscalia creu que es van encarregar des del Departament de Presidència, “simulant” que ho feia Òmnium, a tres empreses, entre les quals Artyfact. El ministeri públic calcula que el cost total supera els 38.000 euros.

Dos testimonis es contradiuen sobre qui havia d’abonar la feina

L’interrogatori sobre aquest encàrrec ha seguit a la tarda amb la compareixença de dues persones més, que s’han contradit sobre qui havia d’abonar la feina. El primer a declarar ha estat el dissenyador gràfic que els va dur el cartell per imprimir, Enric Vidal. I el segon, un comercial d’Artyplan, Enric Marí.

Segons Marí, el primer contacte va ser d’un responsable d’Òmnium, que el va prealertar que una tercera persona, Vidal, li faria una comanda. Tots dos es van reunir, i Marí ha afirmat que Vidal li va dir que ho havia de facturar a la Generalitat, tot i que sense concretar quin departament. Vidal, en canvi, ha negat que sabés qui havia d’abonar la feina, i en aquest sentit ha assegurat que no va dir a Marí que ho pagaria el govern català.

Marí ha dit que van acceptar l’encàrrec, sense concretar a qui havien de girar les factures, perquè venia d’Òmnium. En canvi, Vidal ha assegurat que a ell l’encàrrec no li va arribar de l’entitat cultural, sinó d’un home que es feia dir “Toni”, que no coneixia, i que ara “suposa” que és l’exsecretari de Difusió de la Generalitat, Antoni Molons, que està citat per a aquest dijous, 14 de març. Segons Vidal, aquesta persona li va donar un USB amb un cartell, ja dissenyat, i li va demanar que el redimensionés i que el fes imprimir a tres empreses. Diu que no li va demanar cap altra dada d’identitat perquè era el primer contacte.

Segons han explicat els dos testimonis, ni la intermediació de Vidal ni tampoc la impressió dels cartells es van acabar pagant. Vidal ha dit que no va facturar i que tampoc no té intenció de fer-ho. I per la seva banda, Marí ha dit que la factura no es va generar mai perquè la feina no es va entregar.