‘Les coses bones’, la secció més optimista del “bàsics”, repassa les notícies positives dels últims dies amb el periodista Carlos Márquez. En aquesta ocasió posa la lupa optimista en el transport públic per moure’s dins de la ciutat de Barcelona. Amb les incidències a Rodalies, el periodista reivindica la xarxa que té la ciutat i que s’ha anat construint en els últims 50 anys. També ha acostat l’objectiu a la plaça de Sant Felip Neri, que tancarà al públic les hores en què els infants de l’Institut Escola Sant Felip Neri surtin a jugar i serà el pati d’esbarjo del centre educatiu.
1. Rodalies: la sort de ser de Barcelona
Una mica de context. Durant dos mesos, l’eix de l’R3, l’R4 i l’R7 de Rodalies estarà tallat i aquestes tres línies patiran afectacions. L’incendi d’aquest diumenge a l’enclavament, que era nou, apunta Márquez, no permet canviar agulles ni vies, de manera que s’ha de prioritzar i es permet el pas de l’R4, que ve des de Manresa i passa per Sabadell i Terrassa. El principal perjudicat és el viatger de l’R3, que no té, com l’R4, Ferrocarrils de la Generalitat en aquestes tres ciutats ni, per tant, una alternativa viable per continuar el viatge en el cas que es vulgui arribar a Barcelona.
Què han de fer? Han de parar a Montcada-Ripollet i seguir en bus fins a Fabra i Puig, on tenen l’L1 del metro. A l’R3, a més, li queda una dècada d’obres de desdoblament de 60 km de vies entre Montcada Bifurcació i Vic. A curt termini, dos mesos d’avaria i, a partir del novembre, sis o set mesos per instal·lar-hi la doble via entre Parets i la Garriga.
Però no només hi ha problemes a l’R3. La resta de línies també pateixen un munt d’incidències. La meitat dels actes vandàlics de tota la xarxa ferroviària estatal es registren a Catalunya. També el 60 % dels atropellaments, el 50 % dels trens amb grafits i el 42 % dels robatoris de coure, que es compra a uns 9 €/kg.
Márquez considera que la queixa dels que viuen fora de Barcelona sobre la mobilitat no és la queixa d’algú de Barcelona que ha marxat buscant verd i silenci i té problemes per entrar-hi en cotxe. Diu que molts cops això li passa a gent que no té vehicle privat. Per tant, a gent que no té alternativa. El periodista diferencia entre esperar que et sigui fàcil entrar en cotxe a la gran ciutat i esperar que el transport públic ferroviari sigui fiable.
Aquest és l’escenari de la mobilitat més enllà de Barcelona. Però aquí creu que estem “tot el sant dia queixant-nos sobre el transport públic” i assenyala que a vegades barregem conceptes: una cosa són la congestió i el trànsit i una altra, el servei que ofereixen operadors privats i públics de transport compartit o col·lectiu.
Radiografia del transport públic a Barcelona:
- vuit línies de metro / 165 estaciones / 125 km de xarxa / 167 trens en hora punta
- Ferrocarrils de Sarrià / ramal del Tibidabo / Ferrocarrils cap a Manresa, Igualada, Sant Cugat, Terrassa i Sabadell
- funiculars a Montjuïc / Vallvidrera i el Tibidabo
- telefèric de Montjuïc
- sis línies de TRAM que connecten nou municipis / 29,2 km de vies / 55 parades / sis línies en dos ramals (apunta que falta el Tramvia Blau)
- 103 línies de bus / 2.623 parades / 221 km de carril bus / xarxa de 823 km / 23 de Bus del Barri / 28 de xarxa ortogonal
- 10.521 llicències de taxi
- 1.800 VTC, aproximadament
- 65 busos turístics
- Aerobús a l’aeroport
- 7.000 bicicletes de Bicing / 300 km de carril bici
- “sharing” / quatre empreses de motos / quatre empreses de bicis
Però no només això. Márquez destaca que el TRAM està creixent per la Diagonal, el metro està planificat que creixi (L1, L2 i L3) i els FGC treballen en el perllongament de l’L8 fins a Gràcia des d’Espanya. Es compren trens a TMB, la flota de busos és més sostenible i cada cop hi ha més Bicing elèctric.
Però creu que seria bo ser conscients del servei de transport públic que aquesta ciutat ha construït en els darrers gairebé 50 anys, amb partits de tota mena, amb acords municipals, amb una AMB que també hi ha col·laborat quan l’han deixat.
“No és allò de ‘Podria ser pitjor, podria anar en Rodalies’, però sí que l’odiosa comparació sovint serveix per adonar-te de les coses bones de la teva pròpia ciutat“, afegeix el periodista. I considera que és evident que el transport públic de Barcelona podria ser millor, però la reflexió és que “no estem tan malament”.
Márquez no s’oblida dels usuaris de Rodalies que viuen a l’entorn de Montcada Bifurcació. Diu que si alguna cosa han demostrat els viatgers de Rodalies és resiliència i adaptació al medi. I ho han fet buscant alternatives.
2. El pati de Sant Felip Neri
Fa uns dies vam saber que la plaça de Sant Felip Neri es tancarà al públic per decret les hores en què els infants de l’Institut Escola Sant Felip Neri surtin al pati. Durant aquest curs i el que ve, com a mínim, de 10 a 11.30 h i de 12.30 a 14.30 h.
El periodista recorda que han de passar 20 dies d’exposició pública i després la mesura, aprovada per decret, es farà efectiva. Podran passar-hi residents i treballadors, però “res d’anar a badar a la plaça mentre els nens hi juguen”.
Ja van començar a fer servir la plaça com a pati el 2018 i recorda que amb la pandèmia va ser una delícia perquè la tenien per a ús exclusiu. Però apunta que amb la tornada del turisme calia fer alguna cosa.
Aquesta escola va passar a ser pública el curs 23-24. Des del 1982 tenia al capdavant la Fundació Torras i Bages i corria perill de desaparèixer. El govern, com ha fet amb unes quantes de concertades, la va salvar convertint-la en institut escola.
La plaça ha canviat molt amb el pas del temps.
Aquesta és la imatge que per Márquez resumeix millor l’objectiu que persegueix el tancament durant el pati escolar:
Però quin és el passat d’aquest espai? I durant la Guerra Civil?
Gener del 1938, un dels mesos més crus de la guerra a Barcelona. En aquells bombardejos, similars als que ara veiem a la tele ben lluny, recorda Márquez, van morir prop de 600 persones. En el del dia 30 de gener, oficialment van morir 30 nens a Sant Felip Neri.
Molts havien vingut d’altres indrets d’Espanya ocupats per les tropes nacionals. Molts eren d’Alcalá de Henares. Francisco Béjar era el porter del refugi infantil de la plaça. Tenia 16 anys i, tot i que la xifra oficial era de 30 morts, ell sempre va defensar que eren 96.
“D’alguna manera, que Sant Felip Neri sigui un pati de nens i no una atracció turística és també fer justícia a tots aquells nens que van morir el gener del 38”, diu Carlos Márquez.
