‘Les coses bones’, la secció més optimista del “bàsics”, repassa les notícies positives dels últims dies amb el periodista Carlos Márquez. En aquesta ocasió posa la lupa optimista en la pluja d’aquest dilluns i com es viu des de Catalunya aquest fenomen meteorològic, amb milers de vídeos i comentaris. També s’ha fixat que s’ha avançat un pas més per tirar endavant la Biblioteca Provincial, un projecte signat el 1997.
1. Passió per la pluja
Per fi ha plogut com no ho havia fet en anys a Barcelona. Per Márquez, es tracta de la millor cosa bona en molt de temps i ha decidit analitzar com es va viure, aquest dilluns, aquest fenomen meteorològic i recordar que “vivim en un petit país que vibra com cap altre amb la meteorologia”.
El dia més plujós des dels inicis de la pandèmia, l’abril del 2020. Ha plogut molt, hem recuperat embassaments, la natura ha agafat aire i ha baixat el suflé del risc d’incendi, assenyala Márquez, que també fa un recull del seguiment a xarxes, que explica que va ser trepidant, tant per part dels meteoròlegs amb titulació com per part dels amateurs de la matèria.
Només s’ha de visitar, diu, el web de Meteoclimatic, una plataforma estatal d’estacions meteorològiques no professionals. Té un total de 2.100 estacions i el 20 % són a Catalunya —230 a Barcelona, la província que en té més.
Aquest fenomen va néixer amb Eduard Fontserè, fundador del Servei Català de Meteorologia i considerat el pare de l’ofici gràcies, entre d’altres coses, al seu llibre ‘Assaig d’un vocabulari meteorològic català’, una obra que es va publicar el 22 d’abril del 1948 i que l’any passat va celebrar els 75 anys. Inclou més de 800 definicions relacionades amb el món de la climatologia. Hi podem trobar paraules que escoltem cada dia en les prediccions: maregassa, calamarsa, clarianes i tamborinada; i d’altres de precioses que no escoltem mai, com barrufet de vent (vent que, cargolant la pols, la puja a una certa altura).
Tot va renéixer amb Antoni Castejón, el primer home del temps de TV3, que va ser el primer a fer servir el manual de Fontserè, al mateix temps que va incorporar els mapes. El seu llegat l’ha continuat moltíssima gent. De fet, Márquez considera que “Catalunya és una fàbrica de meteoròlegs brutal”, diu que només cal mirar d’on són la majoria d’homes i dones del temps de les televisions estatals.
A les xarxes socials, explica que ha quedat clar que “la méteo és més que un club”. Un clàssic, el Comando Tibidabo, format per meteoròlegs.
“Quin regal!”. I una taca de precipitació que cobria gairebé tot Catalunya.
Ariadna Corominas, meteoròloga de betevé: dilluns, a les 10.30 h.
El compte Seguim la Méteo: “Bon dia!”. I just després, ja amb el mapa tot verd.
Tot i l’emoció per la pluja, no tot va ser alegria. Alguns es van veure atrapats per la tempesta, sense poder sortir del cotxe.
Marcos Amores, meteoròleg de betevé, també es va sumar a la festa de l’aigua i va resumir la jornada.
La recomanació del periodista després d’una jornada intensa amb totes les mirades enfocades en el temps: “Poseu un meteoròleg a la vostra vida, menys ‘mindfulness’ i ioga i més aficionar-se a la méteo”.
2. Nou “OK” a la Biblioteca Provincial
Aquesta setmana, s’ha anunciat que la Comissió de Govern de l’Ajuntament ha aprovat la llicència d’obres de la Biblioteca Provincial projectada entre l’Estació de França i el Zoo de Barcelona. Es tracta d’un projecte signat l’any 1997 que s’havia de fer al Born, però la descoberta de restes arqueològiques ho va impossibilitar. L’equipament es va anar endarrerint i el 2010, finalment, va tenir un projecte definitiu.
Afortunadament, diu Márquez, el pla de biblioteques ha tirat endavant sense la necessitat de tenir una “nau d’abastament”. S’havia de començar a construir el 2012 per obrir el 2015. Però les dates no s’han complert. El 2014, amb CiU a l’Ajuntament, es va reclamar al Govern espanyol del PP que es tirés endavant. El 2021, Jordi Martí, aleshores tinent d’alcaldia de Cultura, va assegurar que la Biblioteca Provincial estava encarrilada i disposaria de finançament en els pressupostos generals de l’Estat del 2022.
Gairebé tres anys després, Jaume Collboni és alcalde de Barcelona i Jordi Martí és secretari d’Estat de Cultura i el PSOE governa a Espanya. Per tant, si Collboni ha aprovat la llicència d’obres en Comissió de Govern municipal, el periodista creu que des de Madrid li han dit: “Ahora, Xaume, ahora”.
L’equipament costarà 80 milions d’euros, quan l’any 2010 el pressupost era de 38… Márquez reflexiona i recorda que parlem d’un edifici projectat fa 14 anys. Què significa això que “s’actualitzarà…? Era un projecte atemporal? No tinc cap dubte que els arquitectes hi tenen molt a dir”.
