El subdirector general de drogodependències, Joan Colom, nega rotundament que hagi augmentat el consum d’heroïna, encara que una part de la població pugui tenir aquesta sensació pels casos de narcopisos que hi ha al Raval. “No tornem als 80, si el focus el posem en un carrer o àmbit molt concret un pot tenir aquesta percepció, però si el posem en global, a Barcelona, no ha augmenta de cap manera“, diu Colom. Els drogodependents es desplacen seguint els punts de venda i acostumen a consumir la droga a prop dels punts de venda. Això fa que els narcopisos es converteixin en un focus molt visible de drogoaddicció.
A la vegada, però, dificulten l’atenció sanitària dels consumidors. “El consum en aquests narcopisos és opac, no podem arribar-hi ni intervenir”, diu Colom. Com a exemple, recorda que l’any passat es van atendre 125 casos de sobredosis agudes que haurien acabat amb la mort dels consumidors si no se’ls hagués atès a temps. La reanimació no hauria estat possible si haguessin estat sols al carrer, com acostuma a passar al voltant dels narcopisos. Per això, afegeix Colom, les sales de venipunció són molt més eficaces. Anualment atenen 3.000 persones i s’hi fan 100.000 consums controlats, amb la possibilitat d’accedir a atenció sanitària.
El perill de l’alcohol
La droga que més preocupa no és l’heroïna, ni la cocaïna ni els opiacis. “La substància que més ens preocupa és més propera, no hi donem tant valor. És el consum excessiu d’alcohol“, afirma Joan Colom. Prop d’un cinc per cent de la població pateix alcoholisme, del qual un quatre per cent són homes i l’u per cent restant són dones. D’aquests, només el 20 per cent rep tractament. “Hi ha un estigma, no hi donem importància, culturalment el consum d’alcohol està molt integrat i hi ha poca percepció de risc”, explica Joan Colom.
