Des d’aquest dilluns està en marxa la Festa del Cine, una iniciativa que ofereix entrades a preus reduïts i que ja fa anys que busca atreure espectadors a les sales. De fet, fa temps que els cinemes no passen per un bon moment. A Barcelona, només en els últims 10 anys han tancat més d’una dotzena de cines, l’últim, el Comèdia a principis d’any. Però també hi ha esperança amb un bon grapat de sales que malgrat tot sobreviuen i al ‘bàsics’ hem volgut parlar d’aquesta resiliència de sales de cinema independent que segueixen omplint les butaques amb les seves propostes de versió original, un programa de cinema independent o d’autor, festivals i també reestrenes. “Podem parlar de militància de l’espectador”, han assenyalat les sales.
El Texas és un exemple d’aquests cinemes que van tancar no fa gaires anys, primer el 2013, quan era Lauren Gràcia, i ha reviscut fins a dos cops: amb Ventura Pons el 2014 i l’última vegada, l’octubre amb un projecte nou, amb cinema i teatre. “Perquè els cinemes sobrevisquin han de conviure diferents arts”. Sota aquest premissa, ha explicat Joan Teixidó, de l’Espai Texas, van néixer els nous Texas: a més de les projeccions, inclouen una sala de teatre i un espai de bar.
El Maldà, l’únic cinema de Ciutat Vella
El Maldà també és un autèntic supervivent. La història del cinema va arrencar fa 75 anys, amb algun tancament i reinvenció. A Ciutat Vella és l’únic cinema que queda. “Això no pot tancar, he passat més hores al cinema que amb la meva família”, explica qui ha estat espectador, treballador, projeccionista i, ara, programador del Cinema Maldà, Xavier Escrivà. “És un públic molt fidel. Fem una programació arriscada i el públic respon“. Apunta que això fa que el cinema tiri endavant.
“Preus populars tot l’any”
“Creiem que es pot tirar endavant el cinema amb la comunitat que es crea al voltant d’un projecte cultural“, diu Ana Uslenghi, del Zumzeig Cinema, una sala que va néixer fa 11 anys a Sants com un projecte cooperatiu, d’activisme cultural i sense ànim de lucre. Aquesta iniciativa defensa uns preus populars “durant tot l’any i és un compromís del projecte per al barri”.
“Ajudem que els barris no siguin dormitoris”
Una de les característiques de cinemes petits i independents és una certa precarietat o una estructura molt mínima. El Cinemes Girona han participat en el ‘bàsics’ via Zoom ja que el seu responsable ha hagut de suplir el projeccionista. Toni Espinosa, dels Cinemes Girona, creu que “els cinemes són material sensible, un negoci amb què ajudem que els barris no siguin dormitoris, que hi hagi vida social”. A més, considera que han d’estar oberts a la ciutat i ser un “mirall de la seva creativitat i preocupacions i generar debat”. Considera que els cinemes independents aporten diversitat a la ciutat, més enllà dels films que venen d’EUA programen cinema de tot el món.
Les sales independents han defensat la unió per tirar endavant: “Hem de reinventar-nos, unir-nos“, ha proclamat Teixidó.
