En els rànquings de biblioteques amb més documents prestats de Barcelona, any rere any sempre apareixen a les posicions finals. Però això importa poc. La Biblioteca de Trinitat Vella – José Barbero, i la del Bon Pastor, les dues a Sant Andreu, són el millor exemple de com aquests equipaments són un pilar fonamental per als veïns. Allà s’hi va a consultar llibres, demanar préstecs i estudiar, com a qualsevol altra biblioteca. Però, a més a més, aquests equipaments també són un punt de referència on infants i adolescents demanen ajuda per fer els deures, i els adults, per fer tràmits burocràtics. I també serveixen de punt d’escolta o simplement de lloc segur on passar la tarda.
“Les biblioteques han canviat la dinàmica tradicional, i a Trinitat Vella vam veure que la funció social i educativa era molt necessària“, explica l’Emma Armengod, directora de l’equipament. Per això tenen una educadora, la Sílvia Villar, que s’ha convertit en un pilar fonamental per als joves que no poden comptar amb els seus pares quan tenen un dubte amb els deures. “És un lloc important al barri, prefereixo ser aquí que no pas al parc perquè ajuden la meva filla amb el català i el castellà, perquè jo no en sé gaire”, constata una usuària. Però la biblioteca, segons Armengod, serveix per a molt més que això: “Un grup de joves hi venia sovint perquè deien que aquí hi tenien llum, al contrari que a casa, i s’hi passaven la tarda”.
Una persona va venir a la biblioteca amb el telèfon fix de casa perquè estava pendent d’una trucada per fer un tràmit”
A la Biblioteca del Bon Pastor també fa anys que treballen en un projecte socioeducatiu centrat, segons la Virginia Cierco, directora de l’equipament, a “generar oportunitats per a qui més ho necessita”. Com a la Trinitat Vella, la bretxa digital ha marcat la necessitat d’ajuda dels seus usuaris, especialment des de la pandèmia: “Els tràmits es fan ara tots gairebé en línia, i aquí ens ajuden”, explica una usuària que també porta els fills a fer tallers de robòtica. Descarregar l’aplicació de La Meva Salut, demanar la renda garantida o ajudes per pagar el menjador de l’escola són les demandes més habituals amb què es troba el personal de la biblioteca.
Amb els infants crees vincle més enllà de fer els deures, el secret és escoltar la comunitat i veure què necessita”
“Tot això passa en una biblioteca?”
A les dues biblioteques ja no entomen totes aquestes demandes de forma desordenada, sinó que les han incorporat en el seu motiu de ser. Una tasca “desconeguda”, segons Armengod, fins i tot pel seu mateix entorn: “Tot això passa en una biblioteca?”, diu que li pregunten sovint quan explica el seu dia a dia a la feina. “Tenim reconeixement, però no pressupost”, es queixa Cierco. Per ella, la millor recompensa és aquesta: “Els veïns saben que si van a la biblioteca, els ajudarem”.
