L’Ajuntament de Barcelona ha decidit trencar les relacions de la ciutat amb Israel. Això, a la pràctica, significa trencar els acords de cooperació que es van signar el 1998 tant amb Tel-Aviv com amb la ciutat de Gaza. L’alcaldessa, Ada Colau, ha justificat la decisió, que respon a la petició de diverses entitats barcelonines compromeses amb la defensa dels drets humans, perquè “és intolerable seguir normalitzant l’apartheid”. Aquests són els arguments a favor i en contra de la suspensió de relacions segons els experts en relacions internacionals Manel Vila i Gabriel Garroum.
En contra | “Mai s’han de trencar ponts perquè sempre hi haurà algú que els vulgui creuar”
Manel Vila, excomissionat de Cooperació a l’Ajuntament de Barcelona, considera que la decisió és un error: “Les relacions entre ciutats no s’han de trencar mai i, si cal, s’han d’enfortir. Tel-Aviv té convenis de relació amb 30 ciutats i un acord de col·laboració especial amb Los Angeles. Mai s’han de trencar els ponts perquè sempre hi haurà algú amb ganes de creuar-los. I si no hi són els ponts, això és impossible”.
Vidal, que va ser promotor de la cooperació de Barcelona amb Sarajevo a principis dels 90, remarca que està en contra de les polítiques del primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu: “Signaria ara mateix contra les polítiques d’Israel”. Però hi afegeix: “Una cosa és el govern de l’Estat i l’altre, el municipal. Likud, el partit de Netanyahu, intenta posar traves perquè vol que Tel-Aviv deixi de ser una ciutat oberta i cosmopolita. Trencar la relació amb la ciutat és un error estratègic“.
“És un titular, una anècdota, però és perjudicial que una ciutat oberta com Barcelona trenqui les seves relacions perquè no està d’acord amb el Govern israelià”. Vila també critica que la decisió no s’hagi portat al ple i espera que es pugui restablir la relació en un futur.
A favor | “És complicat teixir ponts quan les condicions de vida dels palestins van a pitjor”
Per Gabriel Garroum, investigador de la UPF i professor a l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals i a ESADE, la decisió de Colau és “coherent amb la voluntat de convertir Barcelona en referent de la defensa dels drets humans”. Accepta que és una decisió simbòlica, però que “permet obrir el debat social i internacional”.
També rebutja totalment la retòrica sobre “teixir ponts” en les relacions entre ciutats: “És un dels arguments que s’utilitzaven als anys 90, quan es va signar l’acord de germanor, però aquest vocabulari ha perdut sentit al llarg dels anys. Ara la situació és molt pitjor i el 2022 ha estat un dels anys amb més violència registrada a Palestina“. Segons Garroum, “és complicat teixir ponts quan les condicions de vida dels palestins van a pitjor”.
“Els palestins viuran millor? No. Les zones deixaran d’estar ocupades? No. El que sí que significa aquesta decisió és que Barcelona pren un risc per traslladar la qüestió al debat social i internacional. Barcelona és una ciutat que denuncia els abusos de l’Estat d’Israel. Fer aflorar el conflicte no és dolent”, argumenta l’expert en relacions internacionals. Com Vila, però, es mostra comprensiu amb les crítiques per haver pres la decisió sense passar pel ple de l’Ajuntament: “Entenc que hi hagi gent que critiqui que calia un debat”.
