“No se pué aguantar, mi corazon late-late, y así comienza a soñar”, així sonava la rumba de Peret que va servir de banda sonora als anuncis televisius del “Barcelona, posa’t guapa“. És el millor resum del que volia aconseguir aquesta campanya, que combinava l’impacte publicitari amb les ajudes per rehabilitacions: fer de Barcelona una ciutat tan guapa que no es pogués ni aguantar. L’impulsor de la iniciativa va ser Ferran Ferrer, que va morir aquest diumenge, i que va ser gerent de l’Institut del Paisatge Urbà de Barcelona entre els anys 1985 i 2001.
“La filosofia era aprofitar la col·laboració publicoprivada”
Un dels cartells publicitaris que van empaperar la ciutat dona les claus de la campanya. Es tractava de subvencionar la rehabilitació de façanes, mitgeres i tanques, també de potenciar l’ordre en les antenes dels terrats de la ciutat i de millorar els rètols, lavabos i cuines dels locals de restauració. Les ajudes eren “molt petites al començament”, segons va explicar Ferrer en una entrevista al programa ‘Va passar aquí’, i l’administració confiava en l’èxit publicitari de la campanya per incentivar el canvi: “La filosofia era aprofitar al màxim la col·laboració publicoprivada perquè la gent s’ho fes ella mateixa“.
Una onada de fons de rehabilitacions
La campanya va comptar amb la col·laboració altruista de personatges coneguts, com Constantino Romero, Loquillo, Júlia Otero, Judit Mascó i el Màgic Andreu. La campanya havia començat mesos abans de la designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics del 1992, però l’èxit va ser tal que es va allargar en el temps “a posteriori”. Segons dades de balanç posteriors, entre el 1985 i el 2010, s’havien rehabilitat a la ciutat 31,15 % dels més de 86.000 edificis de la ciutat, amb l’Eixample, Ciutat Vella i Gràcia al capdamunt de la llista.
La campanya va fixar la paraula “guapa” al diccionari
Segons Ferrer, un dels esculls amb què es van trobar va tenir a veure amb la llengua: “Teníem un telèfon a disposició del ciutadà i vam rebre moltes trucades demanant per què no utilitzàvem la paraula ‘maca’ en lloc de ‘guapa’, que no era correcte en català“. Posteriorment, l’Institut d’Estudis Catalans la va incorporar al diccionari normatiu.
