La secció ‘Arxiu Barcelona’, del “bàsics”, recupera el passat de la ciutat i les històries que hi habiten amb el periodista cultural Toni Vall. En aquesta ocasió es trasllada a la muntanya de Montjuïc i fa un repàs dels equipaments que han configurat aquest espai singular de la ciutat. Montjuïc havia estat una zona rural i militar, però amb l’Exposició Internacional del 1929 es va començar a urbanitzar. 

El Pavelló Italià s’enderrocarà

El Pavelló Italià de la Fira de Barcelona es troba a la plaça de Carles Buïgas, a tocar del Parc de Montjuïc i just al davant de la Font Màgica. Aquest espai característic en forma d’hangar s’havia de convertir en un equipament per fer-hi esport, però finalment l’Ajuntament de Barcelona l’enderrocarà. Expliquen que la instal·lació està qualificada amb categoria de zona verda i això impedeix de construir-hi o arreglar-lo ja que significaria cometre un delicte urbanístic. Tot i això, les entitats del Poble-sec podran fer ús del Pavelló Italià durant un any mentre no s’enderroqui.

25 anys del Parc d’Atraccions de Montjuïc

El Parc d’Atraccions de Montjuïc durant 32 anys (1966 a 1998) va ser un temple d’oci per a les famílies barcelonines. Als anys 60, aprofitant el creixement econòmic de Barcelona i el desig de les autoritats de treure les barraques de Montjuïc, l’Ajuntament va veure amb bons ulls un nou projecte de parc impulsat per l’empresari veneçolà Borges Villegas. Al juny del 1966 es va inaugurar el nou parc d’atraccions, això sí, amb molts materials que Borges Villegas va portar d’un parc que ja havia muntat a Caracas.

El parc ja no existeix, només resta en la memòria de molts barcelonins que hi van poder anar. Tot i això, encara es conserven alguns vestigis. És el cas del Tren fantasma, tot i que no es pot visitar, els túnels que en formaven part continuen darrera dels accessos tancats i conserven rails, la boca verda i el dimoni del sostre. Aquesta atracció es va construir aprofitant els túnels d’un vell polvorí de la Guerra de Cuba. Les imatges actuals són d’Ana Sánchez autora juntament amb Xavier Domènech del llibre “1.322. Una mirada fotogràfica als refugis antiaeris de Barcelona”.

El castell tenia la missió d’alertar la ciutat

El primer castell que va tenir la muntanya de Montjuïc va ser el Castell de Port, una de les estructures defensives de la ciutat més desconegudes. A prop d’aquesta fortificació i a la mateixa època es va construir l’ermita de Nostra Senyora de Port. El Consell de Cent va decidir reforçar l’espai de defensa del castell construint la torre del Farell, situada al  Castell de Montjuïc actual. Era una torre de guaita que tenia com a missió alertar la ciutat en cas d’arribada de naus hostils a la costa.

Pols teatral a la muntanya

La muntanya de Montjuïc s’ha convertit en un pols teatral amb espais que s’han reconvertit com el Mercat de les Flors i el Teatre Lliure i de nova construcció com l’Institut del Teatre.

El Palau de l’Agricultura va esdevenir el Lliure de Montjuïc, el Mercat de les Flors va passar de ser l’antic mercat de flors de Barcelona, com diu el seu nom, a a partir del 1980, convertir-se en un espai escènic, un edifici que ha integrat a la cúpula una obra de Miquel Barceló. I l’Institut del Teatre, Ciutat del Teatre des de l’any 2000. 

Mercat de les Flors

L’Estadi, gairebé 100 anys i diferents noms

L’Estadi Olímpic Lluís Companys. L’Estadi Olímpic de Montjuïc. L’Estadi de Montjuïc. El camp de l’Espanyol o ara el del Barça. L’Estadi de l’Exposició Universal del 1929. En gairebé 100 anys (els compleix el 2029), són diversos els noms amb què s’ha conegut aquest recinte esportiu que corona la muntanya de Montjuïc.

La construcció de l’estadi va durar dos anys, des de l’abril del 1927 fins a la seva inauguració, el 20 de maig del 1929, amb motiu de l’Exposició Universal i amb un doble esdeveniment, el partit de rugbi entre Espanya i Itàlia i el partit de futbol entre un combinat de jugadors catalans i l’equip britànic del Bolton Wanderers.

Construcció de l’Estadi Olímpic Lluís Companys – Arxiu Toni Vall