El Josep Maria Ganyet comença l’any navegant per les xarxes i ens proposa un seguit de vídeos, aplicacions i curiositats interessants que ha trobat a internet. Pareu atenció:
Voleu escriure com Donald Trump?
Tot i que és conegut pels seus tuits incessants, un fet interessant sobre Donald Trump és que realment no utilitza ordinadors fora del seu iPhone i tampoc no el veureu mai tuitar en públic perquè necessita les ulleres. Però ara, el que sí que podeu fer és escriure amb la seva lletra. Per a un article satíric recent, que es pretenia que fos el propi escrit manuscrit de Trump del segon debat, BuzzFeed va decidir encarregar a Mark Davis (dissenyador gràfic de BuzzFeed i Font Bureau) la recreació l’escriptura de Trump com una font personalitzada. Una font descarregable de franc i que es diu Tiny Hand.
Vocaltype.co, un projecte per recuperar dissenys anònims de cartellistes
I seguim als Estats Units per parlar d’història, de memòria històrica tipogràfica, concretament. Tré Seals és un dissenyador afroamericà que creu que el disseny té poca diversitat. Segons Tré, la conseqüència de la manca de diversitat en el sistemes de pensament es reflecteix també en el disseny. La seva contribució a la diversitat gràfica és el projecte Vocaltype, una fundació digital per recupera les tipografies dels cartells reivindicatius dels drets civils dels afroamericans, llatins i de les dones en la seva lluita pel dret a vot.
‘La història de la màquina d’escriure’
I de la història visual a la història sonora: la de la màquina d’escriure. ‘La història de la màquina d’escriure’ és un curt de 21 minuts dirigit per Ignacio Uriarte i interpretat per l’actor Michael Winslow. Potser el nom no us diu gaire res però els seus sons segur que sí: Wislow és l’oficial afroamericà dels mil sons de la pel·lícula ‘Boja acadèmia de policia’. Ah, la història de les màquines d’escriure està explicada amb els seus sons, des del 1895 fins ara. Sons que canvien i es modernitzen a la vegada que ho fan les màquines en qüestió.
‘Look through the Window’: un assaig en format vídeo
Si alguna pintura representa l’Amèrica del segle XX és ‘Nighthawks’, d’Edward Hopper (1942)
. I per a Evan Puschak, més conegut com el vídeo assagista ‘Nerdwriter’, l’experiència de Nighthawks va molt més enllà del terreny visual. “Sempre he pensat en ell d’una manera aromàtica”, diu Puschak de l’artista, “perquè les seves pintures evoquen el mateix tipus de sentiments i records que obtinc del sentit de l’olfacte, com si estigués canalitzant directament cap a el meu sistema límbic, excavant moments emmagatzemats profundament”. Puschak tracta aquesta pregunta a ‘Look through the Window’, un assaig en vídeo que examina el poder de l’art de Hopper, “net, suau i gairebé massa real”, mitjançant un desglossament de Nighthawks, que ofereix una expressió de tots els temes de l’artista: “solitud, alienació, voyeurisme, contemplació i molt més”.
Un “hyperlapse” de Nova York fet amb 1.272 fotos d’Instagram
Estem a punt d’arribar a tenir tot el planeta fotografiat de tots els angles. I després publicat a Instagram. Almenys això sembla cert per la ciutat de Nova York, i això ha permès al director d’art, Sam Morrison, crear aquest “hyperlapse” de 57 segons a NYC realitzat íntegrament a partir de 1.272 fotos que va trobar a Instagram. Mostra la quantitat de cobertura que té una ciutat com Nova York des de tots els angles.
La creació d’aquest vídeo li va costar més de 200 hores, després d’haver filtrat manualment les etiquetes d’ubicació i els” hashtags” a Instagram. Després els va editar i es van animar manualment a After Effects.
Rètols de Barcelona a Instagram
Tornem cap a Barcelona, a un Instagram que també conserva la memòria gràfica de la ciutat. El compte d’Instagram @retolsrotuls recull la riquesa tipogràfica dels rètols de Barcelona. Darrere el compte i la càmera hi ha el Ricard Marfà, un arqueòleg de la imatge que recupera els rètols amb més personalitat de cinemes, bacallaneries, sabateries, perfumeries i qualsevol establiment que porti escrita la història de Barcelona a la seva façana.
Un simulador de vol per a passatgers
D’entre els molts videojocs que us han portat els Reis n’hi ha un que segur que no teniu: un simulador de vol en temps real, però on no fas de pilot, sinó de passatger. Un videojoc immersiu que et fa passar sis hores de relax assegut en el seient de l’avió. Durant les sis hores que dura el vol passen les coses habituals que podries veure al món real: els jugadors experimenten l’enlairament, l’aterratge, poden gaudir del menjar a bord o veure a la tripulació de vol passejant-se per l’avió. Fins i tot hi ha nadons plorant, turbulències i retards, tot sorgit a l’atzar, de manera que cada vol sembla una experiència extenuant diferent. Es tracta del primer joc d’AMC (la cadena de tele creadora de ‘Breaking bad’).
Cocoon, una xarxa social privada
Us imagineu un Facebook només amb la gent més propera? Aquesta és la proposta de Cocoon, una xarxa social privada on només trobareu gent de confiança, sense forasters ni publicitat. Converses, fotos, vídeos, etc, i fins i tot avisa dels vols dels familiars. És una opció davant la creixent desconfiança de la gent en Facebook.
Un robot que fa gimnàstica
I acabem amb gimnàstica. El robot que ens va sorprendre fent parkour ara sap fer també gimnàstica rítmica. La gent de Boston Dynamics penjava en acabar l’any un vídeo demostració del seu robot Atlas fent la competència a Simon Biles.
https://www.youtube.com/watch?time_continue=20&v=_sBBaNYex3E
