El duet Vladivostok, format per Irene Fontdevila i Maria Cabrera, publiquen el seu primer treball després de 12 anys actuant en recitals de poesia.
Escriure amb sons
Irene Fontdevila i Maria Cabrera tenen en comú una mateixa manera de concebre l’escriptura a través de sons. Si una és pianista, i per tant ja compon a partir de notes i silencis, l’altra, a més de poetessa, és lingüista, i aplica als seus versos el gust per la fonètica i la paraula sonora. Juntes formen Vladivostok, el duet que aquest 2021 publica ‘Flors que hi foren’. Un treball que s’ha fet a foc lent, perquè es va començar a gravar el gener del 2019 i es va acabar el desembre del 2020. El recitat de la poetessa s’acompanya de la música de la pianista i, tal com diuen els de la companyia The Indian Runners: “Els poemes dits pels dits de la Maria Cabrera són musicats de cap a peus passant pel cor de la Irene Fontdevila”.
El Vladivostok poètic d’Irene Fontdevila i Maria Cabrera
La poetessa Maria Cabrera i la pianista Irene Fontdevila formen un tàndem amb més d’una dècada d’història i un nom digne de la Rússia imperial: Vladivostok. Nascut el 2009, aquest duet poeticomusical va pujar als escenaris amb la veu i els poemes de la Maria i els teclats de la Irene en recitals com La matinada clara o La ciutat cansada. Ara, totes dues presenten un disc ple de ‘Flors que hi foren’ i compost enmig del fred de l’hivern. I per això avui han agafat el Transiberià per creuar tot Rússia i acompanyar-nos a l”Àrtic’, on no els oferirem ni neu ni gel, sinó més aviat l’escalfor d’una conversa en confiança en temps de distàncies i bombolles.
