La ballarina i coreògrafa Sol Picó torna als escenaris barcelonins amb ‘Malas plumas’, que es pot veure al Teatre Nacional de Catalunya el 21 i 22 de juliol amb totes les entrades exhaurides.
Un Paral·lel somiat
Sol Picó ens presenta una aspirant a vedet que vol triomfar al Paral·lel de principis del segle passat, com La Bella Dorita o Raquel Meller. La seva és, com diu Picó, la història d’una morta molt viva, vivíssima, que balla entre llums de cabaret i plomes de cancan fins a l’èxit. O potser no, potser tot plegat només és el somni d’una corista que mai no arribarà al capdamunt dels cartells d’El Molino. Amb ‘Malditas plumas’, Sol Picó fa servir el vitalisme nocturn i canalla del cabaret per parlar de temes tan seriosos com el pas del temps i la decadència física.
“Em penso que puc fer el mateix que fa 20 anys, ho intento fer, quasi que ho faig, però el dia després és diferent a fa 20 anys. Així i tot, he de donar gràcies, biològicament, a aquest cos!”
Sol Picó
Tot plegat, això sí, amb l’humor marca de la casa que la caracteritza i amb una evocació del Paral·lel dels anys 20 que suma les seves essències a les inquietuds estètiques de la coreògrafa d’Alcoi.
“És un món que a mi m’atrau i m’agrada. També vaig conèixer una sèrie de gent que hi havia treballat, curiosament, una gent molt propera que no m’ho esperava mai… Concretament, una veïna meva, a l’Arnau durant molts anys de la seva vida. Ara és una senyora gran que mai em podria imaginar que ella hi havia treballat.
Jo, de fet, vaig fer proves i càsting per a l’Arnau també. Vaig voler entrar a l’Arnau perquè allò que estàs buscant-te la vida i ets molt jove i dius, doncs aquí! I recordo que la noia aquella immensa, preciosa, rossa, tres vegades jo, em va dir: “Tu dedica’t a altres balls”.”
Sol Picó
Un cop més, Sol Picó disposa de noms habituals en la seva carrera, com els de la directora Carme Portaceli, que fa treballs d’assistència de direcció, o el músic Pere Jou, que a més d’encarregar-se de la composició musical actua amb la ballarina. En aquesta ocasió, se suma a l’equip l’escriptora Cristina Morales, Premi Nacional de Narrativa (2019) i Premi Herralde (2018). Morales també és ballarina amb la companyia Iniciativa Sexual Femenina, i s’ha encarregat de l’adaptació dramatúrgica dels seus propis texts, a més dels que signen Francisco Casavella i Heinrich Böll.
El cabaret de Sol Picó
Amb una carrera de 30 anys movent-se sobre un escenari, Sol Picó s’ha convertit, per mèrits propis, en un dels rostres més reconeixibles de la dansa catalana. Nascuda a Alcoi i formada entre Alacant, Barcelona, París i Nova York, els seus espectacles són un veritable menú degustació format per ‘Paella mixta’, ‘Sirena a la plancha’ o una deliciosa ‘Spanish Omelette’.
Ara, que si no t’agrada l’oferta, la Sol et dirà ‘Bésame el cactus’ i es quedarà tan ampla, perquè amb una quarantena de premis al seu palmarès i l’aplaudiment de públic i crítica, aquesta ballarina i coreògrafa sembla que fa bàsicament el que vol i amb qui vol, ballant fins i tot amb ‘La prima de Chita’, alguns ‘Animals de séquia’ o amb una colla de granotes barbudes. I ara, en el context del festival Grec, ret un homenatge al Paral·lel des del TNC, i per això avui l’hem convidada a l”Àrtic’ on, si cal, també podem posar-nos molt cabareteres.
