1
‘El método Kominsky’
Chuck Lorre. Netflix, 2018
Dos grans actors com són Michael Douglas i Alan Arkin ofereixen tot un recital a ‘El método Kominsky’, una sèrie sobre un representant d’actors que es queda vidu i, gràcies al seu millor amic, un professor d’interpretació que es nega a acceptar que es fa vell, aprèn a afrontar el dol i la soledat. És una sèrie que tracta temes molt seriosos amb sentit de l’humor i que brilla particularment pels seus diàlegs. No deixa de sorprendre que la sèrie sigui de Chuck Lorre, el creador de ‘The Big Bang Theory’, que aquí aposta per un registre molt diferent però també aconsegueix un dels seus millors treballs. El planter de secundaris tampoc no té preu, ja que compta amb Danny DeVito, Ann Margret o Nancy Travis.
2
‘Grace y Frankie’
Marta Kauffman i Howard J. Morris. Netflix, 2015 – en emissió
Un quartet de luxe per a una comèdia que ja és de llarg recorregut. Són ni més ni menys que Jane Fonda, Martin Sheen, Sam Waterston i Lily Tomlin, intèrprets fonamentals del cinema de les darreres dècades que han trobat a la televisió un gran vehicle per al seu talent. Aquesta és la història de dues amigues a qui els seus marits fan un anunci inesperat: han descobert que són homosexuals i que volen estar junts. A partir d’aquí, veiem com les dues dones intenten refer les seves vides mentre els seus exmarits fan tots els preparatius per casar-se. És una sèrie divertidíssima per la seva capacitat per treure punta a uns enunciats poc tractats a la pantalla. Aquest mes de gener ja estrenarà la seva cinquena temporada.
3
‘Transparent’
Jill Soloway. Amazon, 2014 – en emissió
La sexualitat era un tema particularment difícil de veure tractat a la televisió, però ara s’ha normalitzat molt. I, en gran mesura, ha estat gràcies a una sèrie que ja arriba al seu final: ‘Transparent’. El seu protagonista, Jeffrey Tambor, ha estat acusat d’assetjament sexual, fet que va precipitar que la sèrie decidís acabar a la cinquena temporada. En tot cas, el recorregut de la sèrie, sobre un home en la tercera edat que explica a la seva família que se sent dona i actua en conseqüència, ha estat cabdal per a la visibilització d’una realitat que poques vegades s’ha tractat amb tanta sensibilitat. La sèrie no només ha explorat el procés de transformació de la seva protagonista, sinó que ha fet una molt bona feina parlant de les reaccions del seu entorn familiar.
4
‘Matar al padre’
Mar Coll. Movistar, 2018
Mar Coll és una especialista en abordar la família des d’una perspectiva molt personal. En aquesta sèrie veiem diferents etapes en la vida d’un pare, interpretat per Gonzalo de Castro, que a mesura que es va fent gran va convertint en més i més complexa la seva relació amb els fills. El més interessant de ‘Matar al padre’ és que, a més de tractar fins a quin punt ens assemblem o no als nostres pares i fins a quin punt ens convé allunyar-nos o apropar-nos a ells, juga molt bé amb la idea del pas del temps i allò tan recurrent que fer-te gran acaba cronificant alguns trets de la teva personalitat. La sèrie bascula entre el drama i la comèdia, i la veritat és que mereix molta més atenció de la que ha tingut.
5
‘Feud’
Jaffe Cohen, Ryan Murphy i Michael Zam. FX, 2017 – en emissió
Un gran tema és l’envelliment de les dones, que justament és castigat pel món audiovisual d’una forma molt lamentable. ‘Feud’ parteix de la rivalitat entre les actrius Joan Crawford i Bette Davis, que va cristal·litzar durant el rodatge de ‘Què se n’ha fet, de Baby Jane?’ i que aquesta sèrie recrea amb una precisió i una perversitat extraordinàries. Al final, però, del que realment tracta ‘Feud’ és de la mala mania de Hollywood de marginar les actrius quan arriben a una certa edat i, d’alguna manera, Crawford i Davis exemplifiquen els dos mons: Crawford no va saber acceptar mai que la indústria l’apartés perquè s’havia fet vella, mentre que Davis estava de tornada i va dedicar-se sistemàticament a desafiar els prejudicis. La sèrie destaca, com era de preveure, per la interpretació de les seves excel·lents protagonistes: Susan Sarandon i Jessica Lange.
6
‘Ray Donovan’
Ann Biderman. FX, 2013 – en emissió
Un clar exemple de saber explorar la vellesa com a instrument narratiu el trobem en aquesta gran sèrie que és ‘Ray Donovan’. És una de les millors interpretacions de Jon Voight. El Ray Donovan del títol és un home que es dedica a resoldre els problemes dels altres però que no resulta tan eficaç a l’hora d’afrontar els seus. Voight interpreta el seu pare, un personatge irreverent i passat de voltes que funciona com a contrapunt de les decisions del protagonista. I, efectivament, tot i sortir relativament poc, Voight roba totes les escenes en les quals apareix. Si aquest personatge acaba fent-se amo i senyor de la funció és perquè d’alguna manera ens torna un reflex que ens agrada: el de la persona que arriba a vella sense manies, sense pèls a la llengua i amb una capacitat única per embolicar la troca.
7
‘Downton Abbey’
Julian Fellowes. ITV, 2010-2015
Cada vegada que Maggie Smith obria la boca en aquesta sèrie, aconseguia que l’espectador ja dibuixés un somriure. A vegades de complicitat però a vegades també de patiment, perquè el personatge no era justament un paradigma de la diplomàcia. Si alguna cosa demostrava Smith a ‘Downton Abbey’ és que no cal tractar la vellesa en pantalla recreant-se en els seus drames, sinó que es pot fer donant-li un sentit més corrosiu i posant en evidència la fragilitat de les aparences. A més, s’ha de dir que la mateixa actriu ha incrementat la seva llegenda comportant-se amb la mateixa mala bava que el seu personatge a la sèrie.
8
‘Curb Your Enthusiasm’
Larry David. HBO, 2000 – en emissió
El rei indiscutible de dir les coses pel seu nom és Larry David. A ‘Curb Your Enthusiasm’ aquest comediant fa una diagnosi del que s’ha d’aguantar en el dia a dia en la feina d’actor, però també fa un repàs d’aquelles coses de la vida quotidiana que ens porten al límit de la nostra resistència. El seu humor es basa en aquella línia que separa els formalismes de la vergonya aliena, i que estigui tant de tornada ens provoca dues reaccions: d’una banda, ens agradaria tenir la barra que té ell davant determinades situacions però, de l’altra, ens fa patir molt amb les seves actituds políticament incorrectes. Per cert, aquest 2019 s’ha d’estrenar una nova temporada de la sèrie.
9
‘Frasier’
David Angell, Peter Casey i David Lee. CBS, 1993-2004
Alguns, en aquesta vida, només aspiren a ser com el pare de ‘Frasier’, un paper interpretat pel gran John Mahoney. Mahoney, de fet, ja havia demostrat ser un dels grans secundaris del cinema i la televisió, però en aquesta sèrie irradiava un carisma absolutament contagiós. Les seves intervencions, sempre en contrapunt amb les dèries dels seus fills, es mantenen encara avui com a fites de la comèdia contemporània.
