Hi ha temes que la ficció tracta de manera recurrent, malgrat que sempre són difícils d’abordar. No hi ha dubte que un dels més complexos és la mort, que a les sèries de televisió es tracta des de diferents perspectives, des de la més dramàtica fins a la més absurda.
‘After life’
Ricky Gervais. Netflix, 2019-actual
La sèrie gira al voltant d’un home que acaba de perdre la seva dona i, com que està molt dolgut i no té ganes de dissimular-ho, es dedica a viure sense filtres. Gervais aconsegueix el miracle de fer una sèrie molt emotiva i profunda sense renunciar al seu humor irreverent i políticament incorrecte. És una sèrie que ens convida a pensar en ser conscients del que ens envolta abans de donar-ho tot per perdut, i els seus episodis de 30 minuts es fan curtíssims. Té molt mèrit parlar d’un tema tan seriós sense perdre el somriure.
‘The good place’
Michael Schur. NBC, 2016-actual
Kristen Bell s’ha de guanyar el cel, mai millor dit, després que defugir l’infern on li tocava anar, i si bé la sèrie va una mica passada de moralitat, els seus gags a través dels intents de la protagonista de semblar una bona persona són francament divertits. La sèrie parla amb molta habilitat d’aquelles coses que convertim en recurrents a la nostra vida diària i que ens fan insuportables sense que en siguem del tot conscients. Al costat de Bell, que està fantàstica, hi trobem Ted Danson, que sempre és una garantia de bona comèdia.
‘Sorry for your loss’
Kit Steinkellner. Facebook Watch, 2018-actual
La sèrie afronta socialment una dona de 30 anys el fet d’haver perdut el seu marit, i més quan acaba descobrint que no el coneixia tan bé com ella es pensava. No deixa de sorprendre que Facebook apostés a la seva primera sèrie per parlar de l’escletxa que sovint separa l’esfera pública de la privada, perquè a més es tracta d’una història molt rigorosa que tracta temes tan complexos com la pèrdua, el dol i la gestió de les emocions.
‘Por trece razones’
Jay Asher i adaptada per Brian Yorkey. Netflix, 2017-actual
Va convertir la primera temporada en un retrat excel·lent de com gestionem les absències i el nostre sentiment de culpa davant del suïcidi, que és un dels temes que més ha costat veure en una ficció i més quan es dirigeix al gran públic. ‘Por trece razones’ té el mèrit d’haver sabut obrir un debat, el del suïcidi juvenil i les seves conseqüències, que poques sèries o pel·lícules havien tractat amb aquesta frontalitat, però els seus mateixos responsables gairebé s’ho carreguen tot amb una segona temporada absolutament innecessària que portava la història a terrenys força tronats, aviat tindrem una tercera temporada que fa tota la pinta de centrar-se en les conseqüències de la venda d’armes als Estats Units.
‘Altered carbon’
Laeta Kalogridis. Netflix, 2018-actual
Com a distòpia futurista es nodreix de mil referents molt mes il·lustres que aquesta sèrie, però té l’encert d’endinsar-se en un tema molt suggestiu: i si aconseguíssim enganyar la mort transferint les nostres consciències d’un cos a un altre? Aquesta premissa dona peu a reflexions força punyents sobre la tirania de la imatge i la possibilitat de la vida eterna.
‘Black mirror’
Charlie Brooker. Channel 4/Netflix, 2011-actual
Acostumats que ‘Black mirror’ ens fustigui de mala manera amb la seva visió de la tecnologia i la nostra mort literal o simbòlica, veure un capítol en què s’aposta per un futur on serem capaços de convertir la mort en un viatge a la felicitat ens va arribar al cor. ‘San Junipero’ juga amb un tema molt típic d’aquesta sèrie, el paper dels avenços tecnològics a les nostres vides, però en aquest cas ho fa en positiu, perquè juga amb la idea que la mort del cos ens permetrà portar la nostra consciència a aquells moments on més ens sentim nosaltres mateixos.
‘Tan muertos como yo’
Bryan Fuller. Slowtime, 2003-2004
Va d’una noia que mor quan el lavabo de l’Estació Espacial Internacional li cau al cap i es converteix, per sorpresa seva, en la Mort, és a dir, en la persona encarregada d’emportar-se la gent a qui ja li ha arribat l’hora. Era una sèrie del creador de ‘Hannibal‘ que brillava pels seus diàlegs i la mala bava amb què tractava temes com la por col·lectiva a morir-se.
‘A dos metros bajo tierra’
Alan Ball. HBO, 2001-2009
Retrat d’una família que té una funerària, la seva singular manera d’aproximar-se a la mort i l’estructura de cada episodi la converteixen en una joia difícil d’imitar. Al seu culte creixent hi ha contribuït el seu magnífic planter d’intèrprets i uns diàlegs molt corrosius. Si encara no l’heu vista, ja feu tard!
