L’Ajuntament de Barcelona té en marxa el Pla per la justícia de gènere (2016-2020), amb l’objectiu d’eliminar les desigualtats de gènere a la ciutat. Dins d’aquest pla s’ha presentat aquest dimecres a la tarda la ‘Guia de bones pràctiques per una programació cultural paritària a Barcelona’. Per a la seva elaboració s’han entrevistat els responsables de cinc grans pols culturals de la ciutat, com són el festival Grec, la Biblioteca Jaume Fuster, La Virreina Centre de la Imatge, el Centre Cívic Barceloneta i la Fàbrica de Creació Fabra i Coats. La guia reconeix que molts programadors culturals no realitzen la seva proposta de programació basant-se en una perspectiva de gènere, bàsicament perquè directament no són conscients que existeixi aquest problema.

Propostes d’actuacions

Per tal de superar aquesta visió androcèntrica a l’hora de confeccionar les propostes culturals de ciutat, la guia ofereix un total de 68 recomanacions per afavorir la participació de les dones en la cultura, entre les quals destaquen:

    • Conscienciació: En la societat actual ja no es tolera la discriminació per causa de gènere. Per tant, els programadors han de fer un exercici de conscienciació i poder detectar actituds masclistes.
    • Debats: Un element clau per fer créixer la consciència d’igualtat és promoure debats culturals públics i oberts sobre la paritat i també fer-hi participar el públic de manera activa.
    • Micromasclismes: Comentar i debatre els micromasclismes o violència tova a la feina o ambients de treball perquè dones i homes s’hi sentin confortables. Una bona pràctica es fer-se ressò de campanyes fetes per altres actors o fer costat a les companyes quan s’assenyalen aquests micromasclismes.
    • Assetjament: Cal assegurar espais lliures de sexisme, especialment en els entorns de treball com ara els espais de creació o residències. La guia recomana fer costat a les companyes que denuncien els casos d’assetjament.
    • Discriminació laboral: Produïda especialment per la maternitat o les cures de persones. Tota aquesta càrrega provoca que molts dels seus projectes culturals no s’enlairin. Aquí s’ha d’aplicar un pla per afavorir la conciliació laboral o programar les dones en horaris més flexibles i amb espai de cura.
    • Programar en femení: Molts programadors es queixen que no sempre troben dones per oferir espectacles en els seus teatres. La guia proposa, per conèixer les aportacions de les dones, estar molt al dia dels nous corrents, sovint “underground”, i tenir un bagatge cultural amb perspectiva de gènere. Tot plegat requereix apostar per la producció artística de les dones d’una manera valenta i exigent.
    • Fomentar el talent: Abans d’arribar a la paritat real es recomanen campanyes específiques per animar les creadores, crear premis específics per a elles. També és important vetllar per la paritat en els jurats dels premis i fomentar vocacions artístiques en instituts.
    • Pressupost paritari: Aquí es dona una situació molt injusta. Les dones són les persones més consumidores de cultura i, per contra, la major part de la producció artística està feta per homes. Cal que les subvencions en el món de la cultura incorporin també criteris d’igualtat.