L’amor en temps de xarxes socials a les sèries

1. ‘The One’

Howard Overman

Netflix, 2021

Atenció al que planteja ‘The One’: que un test d’ADN ens permetés trobar la nostra ànima bessona. Que en lloc de fer “like”, posessis el dit a la pantalla, se’t fes la prova i automàticament se’t dirigís a la teva mitja taronja. Es tracta d’una molt bona idea que aquesta sèrie britànica només aprofita a mitges: per un costat, entra en els terrenys del thriller i a vegades es passa de frenada amb la seva insistència a voler impactar l’espectador, però també és cert que obre debats molt interessants sobre el nostre dret a equivocar-nos. En aquest sentit, la millor trama és la que gira al voltant d’una noia que fa el test al seu xicot perquè aquest ho sàpiga i s’acaba fent amiga de la seva parella perfecta.

2. ‘Soulmates’

William Bridges i Brett Goldstein

AMC, 2020

Una altra sèrie, en aquest cas nord-americana, que tracta el mateix tema però amb un enfocament encara més dramàtic és ‘Soulmates’. La paradoxa és que està plantejada com un una distopia amb aires de ciència-ficció clàssica, però els seus responsables se la prenen més com un estudi de personatges que representen una mateixa idea: trobar l’amor no és sinònim de felicitat. Aquí l’acció se situa quinze anys en el futur i els protagonistes accepten sotmetre’s a una prova que et permet saber qui és la teva ànima bessona. Però a partir d’aquí, la reflexió gira al voltant del que passa quan t’adones que no hi ha algoritme ni descobriment que et resolgui altres problemes de fons. La sèrie potser es passa d’afectada, però és evident que sap ser un bon retrat del nostre viatge a la deshumanització.

3. ‘You’

Sera Gamble i Greg Berlanti

Netflix, 2018 – en emissió

‘You’, un del grans èxits de Netflix, converteix les xarxes socials en l’eina preferent d’un psicòpata per conèixer a fons les seves víctimes. Una sèrie tan dolenta com irresistible. Si enganxa tant és perquè la fórmula del psicòpata carismàtic sempre ens funciona, sobretot per fer aquest esport tan necessari que és no pensar. Però a més d’això, ‘You’ va del típic “stalker” que s’enamora d’una noia i teixeix una veritable teranyina per seduir-la. Per mi, el més interessant d’aquesta sèrie és com converteix les xarxes socials en l’instrument que té el psicòpata per furgar en la intimitat de la seva víctima i construir el personatge necessari per apropar-s’hi. Aquesta visió de les xarxes com a eina molt tòxica s’ha tornat una constant en el gènere i tampoc no és estrany, perquè és el lloc on més màscares ens posem.

4. ‘Love, Victor’

Isaac Aptaker i Elizabeth Berger

Star, 2021

Per preservar el romanticisme i la il·lusió en temps de xarxes, el millor que es pot fer és veure ‘Love, Victor’. És la continuació de la pel·lícula de ‘Love, Simon’ i, com allà, el protagonista voldria viure la seva sexualitat sense tantes inhibicions però es troba amb què tot el seu entorn ha sobreentès que és heterosexual i, per tant, té la sensació que si ho diu provocarà un desastre emocional. La principal diferència amb la pel·lícula és que aquí s’hi afegeix el factor racial, ja que Victor és de família mexicana i a sobre ha de gestionar els prejudicis que se’n deriven. Tant la pel·lícula com la sèrie tenen el mateix mèrit: són comèdies romàntiques que branden per superar vells esquemes i fer que persones gais siguin els herois de la història.

5. ‘Maniac’

Cary Joji Fukunaga i Patrick Somerville

Netflix, 2018

Els perills d’avançar tecnològicament sense reflexionar sobre les seves conseqüències són un vell tema de la ciència-ficció. El gènere ja fa temps que especula sobre les conseqüències de perdre’s en mons virtuals. I un bon exemple és una sèrie que en el seu dia es va rebre amb fredor, però que ha acabat essent visionària en moltes coses: ‘Maniac’. La sèrie justament va d’allò que esperem dels altres i de la nostra tendència a voler que la realitat sigui una fantasia. Els seus protagonistes (Emma Stone i Jonah Hill) accepten formar part d’un experiment farmacèutic que els porta a viure entre projeccions, algunes en les que voldrien viure i en d’altres de realment delirants. Per tant, es van enamorant malgrat que el fàrmac no els deixa veure’s tal com són. Una esplèndida metàfora del món en què vivim que, amb totes les seves desigualtats, és molt interessant i està ple de grans moments. L’últim capítol, especialment, és magnífic.

6. ‘Devs’

Alex Garland

HBO, 2020

‘Devs’ és una sèrie que cal reivindicar i que s’ha tornat de culte entre els aficionats al gènere. És obra d’Alex Garland, el creador de ‘Ex-Machina’ i és tan fascinant com hipnòtica. És la història d’una noia que investiga l’estranya desaparició de la seva parella, que treballava per a una poderosa companya informàtica. Com més s’endinsa en la feina del noi, més s’adona que en realitat no el coneixia tant com es pensava i que la tecnologia aboca el món a perdre la seva humanitat. És ciència-ficció complexa i plena de detalls que la fan un retrat molt punyent del que podria ser el nostre futur immediat. I, si bé és veritat que no posa les coses fàcils a l’espectador, el millor que es pot fer és deixar-se endur per la seva manera d’explicar-se. 

7. ‘Black Mirror’

Charlie Brooker

Netflix, 2011 – en emissió

Podríem dir que ‘Black Mirror’ és la sèrie que ha inspirat bona de part de totes aquestes produccions, amb episodis com ‘Hang the DJ’, que se centra en una aplicació que fixa la data de caducitat de les relacions amoroses. L’argument gira al voltant d’una parella que acaba tan enamorada que comença a qüestionar la lògica de l’aplicació, amb les conseqüències que això comporta. Va ser un dels millors episodis de la quarta temporada i també la constatació que ‘Black Mirror’, encara que no mantingui la qualitat de la primera entrega, continua obrint debats que són ben vius a la nostra societat i fan pinta de continuar-ho sent.