El mallorquí Sebastià Portell és un escriptor precoç, molt precoç. Amb només 18 anys ja estrenava el seu primer text teatral, i amb 22 publicava ‘Maracaibo’, la seva primera novel·la. Autor inquiet i capaç de treballar diversos gèneres, ha escrit contes, novel·les, assaigs i teatre, però no ha publicat mai poesia. Ara s’hi atreveix per primer cop, però com a editor. Amb ‘Amors sense casa. Poesia LGBTQ catalana’ recull uns versos de Maria Mercè Marçal i els utilitza de motiu per publicar una antologia de poetes catalans que han tractat el tema de l’amor LGBTQ. Un recull que contrasta amb les poques compilacions que s’han publicat sobre això fins ara.

‘Amors sense casa’

Sebastià Portell ha ordenat cronològicament els poetes classificats, començant per la Maria Antònia Salvà, que va escriure part de la seva producció a finals del segle XIX, i acabant amb el Guillem Gavaldà, un jove poeta nascut el 1997. Entre un i l’altre hi ha una trentena de noms que repassen una evolució poètica i social que ha passat per les reflexions de principis del segle passat, la censura del franquisme, l’esclat dels 70 i la poètica dels cossos de les noves generacions, que cada cop menys entenen d’etiquetes. Sebastià Portell ha apreciat que falten poemes que parlin d’amors intersexuals o asexuals, els dos únics grups que no ha pogut incloure en el seu llibre.

‘Transbord’

Amb ‘Amors sense casa’, Portell torna a la primera línia de l’actualitat literària mentre, a Palma, encara es recorda l’estrena de ‘Transbord’, el seu nou espectacle teatral i ressona l’èxit aconseguit amb ‘El dia que va morir David Bowie’. Sebastià Portell és d’aquells escriptors que no para mai.