9 projectes musicals indispensables de la fusió flamenca contemporània

1. María José Llergo

A través de ti, 2020

Habitual a les nostres recomanacions, des de la sortida de ‘Sanación’, aquesta cantant i compositora de Pozoblanco, amb formació musical cursada a Barcelona, no ha parat de rebre lloances i propostes. A banda de la seva evident veu imponent i dolça alhora, ha captivat tothom pel discurs poètic tan íntim com social de les seves composicions, per una voluntat artística completa, que va més enllà de l’aspecte musical estricte, i per sumar a l’arrel flamenca sonoritats d’electrònica i soul. Fa poques setmanes estrenava ‘A través de ti’, que tant cançó com videoclip són una experiència estètica meravellosa.

2. Califato 3/4

En bûcca y câttura, 2020

Seguint l’estela de Pony Bravo, Fiera o La Tremendita, Califato 3/4 mostra un respecte profund per la memòria i tradició sociocultural dels pobles negre, gitano, musulmà i jueu, i per la tècnica i creativitat del flamenc tradicional. Però consideren necessari el risc i apropar-lo a gèneres com l’electrònica, el hip-hop, el rock i el punk, per obrir camins i formes d’expressió noves. Aquest afany experimental es plasmava al seu disc de debut, ‘Puerta de la Cânne’, publicat a finals d’any. Ara, diversos artistes s’han atrevit a remesclar-lo i acaben d’estrenar l’EP de remixs ‘En bûcca y câttura’, que comparteix nom amb aquesta cançó.

3. Dellafuente

Libertad y salud, 2020

El polifacètic Dellafuente és una de les figures que més ha sacsejat el flamenc dels darrers anys. El seu projecte amb Maka està consolidat en els terrenys del flamenc unit al trap, als ritmes llatins, caribenys i africans. Però Dellafuente també ha col·laborat amb artistes com Mala Rodríguez, Novedades Carminha, entre d’altres. De fet, també a principis d’estiu, va publicar el seu últim treball, ‘Descanso en poder’, un disc brillant, sobre el desig de poder, que manté l’arrel flamenca i el “quejío” amb autotune particular de Dellafuente, amb bases i realitats digitals i urbanes que el caracteritzen. Al disc, hi intervenen des de Maka, al Guincho i, fins i tot, el cor de la Universitat de Granada.

4. LaboratoriA Flamenco

Y perdí mi centro, 2020

El flamenc, tot i definir-se com “un cant que ve i va” i existir un debat ampli sobre l’origen primigeni del flamenc, sens dubte, Andalusia és l’ancoratge principal d’aquesta música. Però Catalunya també ha estat sempre un focus important de creació i afició flamenca i d’aquí en sorgeix aquest laboratori creatiu singular: LaboratoriA Flamenco. És un laboratori d’idees i de treball que, mitjançant el cant, el ball, les arts escèniques, l’electrònica, la ironia reflexiona sobre la condició de la dona, a través d’un germen comú que comparteixen les quatre integrants: el flamenc. Després de la interrupció de la covid-19, ara estrenen, per fi, l’espectacle ‘Y perdí mi centro’. De LaboratoriA destaca la suma de talents del flamenc contemporani brutal i també en els seus projectes paral·lels: l’Aina Núñez al ball, la cantaora Ana Brenes comparteix duet amb el guitarrista queer Jero Férec i Isabelle Laudenbach, provinent de Las Migas, i ara també meitat de Les Isabeles.

5. Maruja Limón

Olvido, 2020

Les Maruja Limón aborden el flamenc des de vessants musicals com els ritmes llatins, la música d’arrel mediterrània, però també el pop i la rumba. Les sempre festives Maruja Limón confien seguir apropant als escenaris catalans, estatals i europeus les cançons del seu segon i aclamat disc ‘Ante mí’, que presentaven a finals de l’any passat. Ara mateix, però, també es troben gravant diverses cançons, en directe, amb artistes com Las Migas, Txarango, Ketekalles, Carlota Urdiales. Alhora, també seran protagonistes del minidocumental ‘Échale limón’, que s’estrenarà dins la secció In-Edit Talent del festival In-Edit.

6. Las Noray

Spain Medley, 2020

Maruja Limón, LaboratoriA Flamenco, Las Migas… totes aquestes formacions de dones que treballen unides aquesta vocació flamenca esdevenen ja un referent per a generacions noves, com és el cas del grup emergent, Las Noray, que tenen formació musical al Taller de Músics. A banda del mèrit propi de les integrants, cal destacar aquesta formació musical i acompanyament professional que fa l’escola, com amb projectes de flamenc precedents com Los Aurora o dels també emergents Borne Flamenco Cia. Ara arriben Las Noray, aquest sextet de dones que estiren el fil de la tradició flamenca, des de pals diversos, com buleries, tangos, rumbes, alegries més contemporànies. Cal destacar la fusió instrumental amb incorporació de flauta, piano, bateria i percussió, que l’apropen també cap al jazz i estils moderns, així com el ball, que entenen com un instrument més. Van debutar al juny i Ciutat Flamenco acollirà el seu segon concert.

7. Israel Fernández

Sequiriya del desvelo, 2020

Diuen que és un dels cantaors amb més temperament i coneixement de l’art flamenc actual. Se’l considera un renovador emergent del gènere flamenc, ja que en les seves composicions cohabiten cant antic i contemporani. Pel carisma, sensibilitat i registres vocals múltiples, que tant poden estripar, com conduir línies melòdiques perfectes, se’l compara amb Camarón, però també recorda a Manolo Caracol o Antonio Chacón. Compositor i lletrista, ha publicat el seu últim disc, ‘Amor’, alhora podrem saber més de la seva manera d’entendre la vida i l’art, amb ‘Canto porque tengo que vivir’, el documental que competirà a la secció de curtmetratges musicals del festival In-Edit.

8. RomeroMartín

Sequiriya del desvelo, 2020

El següent duet artístic també beu de les fonts més clàssiques del flamenc, però les filtra de la manera més transgressora i radical: són Álvaro Romero i el productor Toni Martín, que junts són coneguts com RomeroMartín. El duet de Puerto de Santa María dinamita el flamenc des d’expressions iconoclastes i contundents en missatge i forma. Estiren l’arrel flamenca cap a l’electrònica més salvatge, la combinen amb l’ús de sintetitzadors i l’avantguarda industrial, i textos que reivindiquen la llibertat i la diversitat sexual. Els seus directes són una rave de poesia queer, combativa i alliberadora. El seu debut ‘Manifiesto’ és una autèntica declaració d’intencions creativa, que tant tiba de lo Morente, Lorca i Remedios Amaya, com de l’electrònica contemporània més crua.

9. Niño de Elche

Mera Vuela, 2019

En aquest repàs breu d’algunes de les propostes més rellevants del flamenc contemporani, no hi podia faltar la creativitat desbordant de l’heterodox Niño de Elche. Estrena espectacle nou a Fira Mediterrània de Manresa, fa unes setmanes inaugurava la temporada nova del Teatre Lliure, fa uns dies inaugurava una peça al Museu d’art Reina Sofia… El Niño de Elche és incombustible! La productivitat extrema i admirable d’aquest artista, cantant, poeta valencià no té aturador. Explora tota mena de disciplines artístiques i aborda de manera singular cada un dels seus projectes i encàrrecs. Ara estrena ‘Comunió’, amb coproducció de Fira Mediterrània, un ritual escènic sobre les litúrgies, la llibertat individual i social, que interpreta amb Eric Jiménez (Los Planetas, Lagartija Nick).
També ultima el seu proper disc, previst per a finals d’any i acompanya el projecte que va presentar al Sónar i l’exposició del Reina Sofia de Madrid. Es tracta d’un disc conceptual, electroacústic i molt contemporani, basat en l’exploració de l’arxiu sonor del cineasta d’avantguarda José Val del Omar. Segons Niño de Elche, el primer músic que va tractar el flamenc d’una manera electrònica, mitjançant l’enregistrament i tractament posterior de sons i cants, naturals i poètics.