1
‘Alcina’
G. F. Händel, 1735
L’òpera ‘Alcina’, de Händel (estrenada a Londres l’any 1735), ens presenta una dona, Alcina, que s’enamora d’un cavaller cristià, Bradamante, però en ser una dona lliure i amb iniciativa, ens la presenten com una maga malvada, que només pot seduir els homes gràcies als seus poders màgics i a les seves arts fosques. En aquest cas, malauradament, la dona lliure no és representada com una dona normal.
2
‘El rapte en el serrall’
W. A. Mozart, 1782
Deixem el barroc per situar-nos en el classicisme, perquè a ‘El rapte del serrall’, Mozart ens presenta una història poc usual per a una òpera estrenada l’any 1782 a Viena. Posem-nos en context, el compositor de Salzburg ens proposa una òpera en què una jove espanyola, Konstanze, ha estat raptada per un paixà, Selim. Òbviament, a l’inici de l’òpera el promès de Konstanze apareix en escena amb la voluntat d’alliberar la seva estimada, però també podem veure com Konstanze s’enfronta amb el paixà Selim violentament, i li diu que prefereix patir tots els martiris del món (com podem veure en l’escena que tenim de fons) abans que accedir a tenir una relació amb ell.
3
‘L’italiana in Algeri’
G. Rossini, 1813
Sempre s’ha dit que ‘L’italiana in Algeri’ és una mena d’homenatge de Rossini a Mozart, de fet l’argument és molt similar al d”El rapte en el serrall’; però amb un canvi important: en aquest cas és Lindoro, el promès d’Isabella, qui està presoner al palau del rei d’Alger, i és ella qui va a rescatar-lo. Tot un pas endavant per la figura de la dona a l’òpera. En aquesta òpera de l’any 1813, la dona també pot protagonitzar accions heroiques, però amb un petit matís, quan viatja d’Itàlia a Alger ho ha de fer acompanyada d’un home, Taddeo, que aquí ens el presenten com un vell babau que està enamorat d’Isabella. No fos cas.
4
‘Fidelio’
L. V. Beethoven, 1805
Estrenada a Viena l’any 1805, l’òpera ‘Fidelio’ ens situa a Sevilla, i ens presenta un argument amb la dona i la llibertat com a eix central: Leonore té el seu marit Florestan tancat a la presó de manera injusta per Pizarro, i en lloc de lamentar-se, decideix vestir-se d’home per infiltrar-se a la presó com a carceller, i així poder alliberar el seu marit. Però, paral·lelament, l’argument avança i no només Florestan aconsegueix la llibertat gràcies a la seva dona, sinó que en sortir de la presó sabem que Pizarro, el governador de la presó, també ha estat enderrocat i la llibertat fa acte de presència. Una òpera que acaba bé, per variar.
5
‘Carmen’
G. Bizet, 1875
Segurament el personatge operístic que més ha fet per conscienciar sobre la necessitat que la dona sigui lliure. La història és molt coneguda: Carmen és una cigarrera de Sevilla, i allà coneix el soldat Don José, que immediatament s’enamora d’ella, fins al punt de deixar l’exèrcit per viure en llibertat amb Carmen. Però Carmen decideix canviar de parella quan s’enamora del torero Escamillo. José no accepta aquesta decisió i l’acaba matant al final de l’òpera. Un final terrible, però malauradament encara avui vigent. Al menys, aquest tràgic final ens fa reflexionar, precisament, sobre com s’ha tractat la dona en la nostra societat durant molts anys, i per això és tan necessari reivindicar la llibertat i la igualtat a l’òpera i arreu.
6
‘Kàtia Kabànova’
L. Janáček, 1921
Ens trobem amb una dona a qui li han imposat un matrimoni, i quan el marit marxa de viatge té una relació amb l’home que realment s’estima. Quan el marit torna i coneix aquesta infidelitat, reprimeix Kàtia, que a més ha de patir la repressió de la sogra. I, lliurement, decideix suïcidar-se llançant-se al riu. La llibertat fins a les més tràgiques conseqüències en un context asfixiant.
7
‘Elektra’
R. Strauss, 1909
Basada en la tragèdia de Sòfocles, en l’òpera ‘Elektra’, de Richard Strauss, estrenada a Dresden l’any 1909, ens trobem amb la poderosa Elektra que viu només amb un objectiu: venjar la mort del seu pare. És a dir, ja no és l’home qui exerceix el monopoli de la venjança, sinó que una dona pot protagonitzar-la, i quan finalment aconsegueix matar aquells que van matar el seu pare (és a dir, la seva mare i el seu amant), Elektra mor d’èxtasi.
