Ja ha arribat el Carnaval 2019 i per celebrar-ho, la Mireia Madroñero detalla alguns projectes musicals que incorporen les disfresses per reforçar la seva obra, la posada en escena i, fins i tot, la seva pròpia identitat.

1

The Flaming Lips

The Flaming Lips, el grup que lidera Wayne Coine, tot un rei Carnestoltes, converteix els seus concerts en un parc d’atraccions esbojarrat i divertit de pop rock espacial, però també de sorprenents embolcalls visuals: disfresses d’animals, marcians, fosforescències, purpurina, bombolles gegants i unicorns que passegen entre el públic. Una posada en escena amb múltiples recursos visuals i sonors.

2

Los Punsetes

La cantant de Los Punsetes no mou ni una pestanya però llueix vestits fantàstics que ella mateixa confecciona. L’Ariadna Paniagua dissenya, patrona i cus tots els models que llueix a l’escenari. En crea un especial per a cada ocasió i són autèntiques meravelles. Es la nostra Björk particular. La seva presència immòbil i impassible és un element característic que crea el contrapunt irònic amb la contundència, amplificació i mala baba de les cançons.

3

Ljubliana & The Seawolf

Fins fa poc, Ljubliana & The Seawolf lluïen una estètica cabaretera particular. Ara se n’allunyen un xic amb el seu últim treball, ‘Libra’, un LP que comencen a presentar i que oscil·la entre la psicodèlia, el rock progressiu i un molt personal desplegament sonor. Aquesta vegada han introduït el castellà i l’anglès a les seves cançons. També cuiden molt la seva imatge rigorosament treballada i ens remeten a grups de rock glam.

4

Ghost

Un gènere que sí adopta tot sovint la disfressa, el maquillatge o la màscara, un dels símbols més característics del Carnestoltes, i la utilitza com a símbol singular i pintoresc, és el heavy metal i un bon exemple són Ghost. és un grup suec i emfatitzen el seu missatge fosc, de culte al diable, la mort, l’antireligiositat, sobretot, via la seva excèntrica aparença. Tots els membres del grup s’oculten sota màscares i el cantant amb maquillatge que simula una calavera i vestuari d’antipapa demoníac. Els músics s’anomenen Nameless Ghouls i no han estat mai identificats, ja que justifiquen les disfresses perquè la gent es fixi en la seva música i no en qui l’executa. El cantant, en Tobias Forge, però, fa pocs dies ha revelat la seva identitat i ofert per primera vegada una entrevista sense disfressa.

5

Daft Punk

En nombroses ocasions, projectes artístics han utilitzat la tècnica de la disfressa per amagar-se i preservar l’anonimat. Es el cas d’aquest duet tan enigmàtic com reconegut al mateix temps: Daft Punk. Es un dels grans noms de la música de ball actuals, sempre envoltats de misteri i de si tornen o no tornen a actuar en directe. Un grup que, precisament, es caracteritza per un vestuari i complements que els amaga, però, alhora, els singularitza. Altres casos similars de projectes que s’oculten són The Residents, que s’encabien dins grans ulls, Sunn O))) i les seves túniques i, fins i tot, el mico dels DJ  i “sound selectors” Elyella o les característiques caretes de Los Tiki Phantoms.

6

Devo

Els nord-americans Devo no només es van fer populars per les seves tonades de post punk, new wave i art-rock sintètic, sinó també per la teatralitat en escena i, sobretot, per aquesta uniformitat dels seus membres. Els famosos “energy dome”, aquests casquets que recorden a peces de Lego són una peça clau genuïna de la banda.

7

Sixbomb

En aquest cas, l’estètica uniformada i gairebé clonada ha comportat forta polèmica, perquè les quatre membres de Sixbomb s’han sotmès a operacions d’estètica. Sixbomb és un dels nombrosos grups de l’anomenat K-Pop de Corea del Sud, molt popular i amb molts seguidors i per tal d’aconseguir una estètica determinada, les components no només vesteixen iguales, sinó que totes han estat operades. No és, però, un cas excepcional, sinó que és tan extens, que ja han saltat senyals d’alarma i, fins i tot, la setmana passada el govern de Corea del Sud va comunicar el seu desacord amb aquest fenomen i la idea de clonar les persones i establir un patró estètic únic i uns cànons de bellesa uniformes.

8

Arca

Un bon exemple de transformació genuïna és Arca, un artista que a cada actuació sorprèn amb la seva metamorfosi estètica. Aquest cantant, compositor, productor, DJ i realitzador veneçolà és un dels artistes contemporanis més interessants i a l’alça. Amb les seves particulars creacions d’experimentació pura entre l’electrònica, el wonky i el hip-hop industrial, se’l rifen figures com Björk, Kanye West o FKA Twigs. Col·labora en les produccions i directes. Alhora, la seva presència porta el transformisme un pas més enllà, tot manifestant, com dèiem, una personalitat molt única, molt potent i tan estranya com seductora, al mateix temps.