Pau Riba‘Dioptria’, 1969
‘Dioptria’, el primer disc de Pau Riba, fa 50 anys. Considerat com el millor disc de rock i cançó en català del segle XX, és una obra plena de cançons llegendàries, de mirada poètica, sinestèsica, crítica i molt avançada. Per commemorar aquest aniversari hi ha prevista la gira Dioptria50, que comença el 12 d’abril al festival Barnasants. Acompanyat de la banda De Mortimers, Pau Riba passejarà en directe les cançons d’aquest disc format per dues parts: una primera molt més propera al rock progressiu, amb acompanyament del grup Om i Toti Soler, i una segona part gravada a Formentera amb Ia i Batiste i de caire més folk. També hi ha prevista la reedició en vinil del disc i, alhora, la sortida d’un nou àlbum amb l’Orquestra Fireluche.
Aries
‘Juramento Mantarraya’, 2019
Aries és una compositora prolífica que tant crea bandes sonores per a videojocs, com posa veu a cançons per a sèries de dibuixos animats. Aries és l’”alter ego” de Isabel Fernández i, a banda de projectes per a PlayStation i ‘Hora de Aventuras’, aquest abril es publicarà a tot el món el nou àlbum, ‘Juramento Mantarraya’. Un disc que ha implicat una gran feinada de creació, de producció i mescles, tot fet per ella. Amb molts sintetitzadors misteriosos i potents, instruments de vent, caixes de ritmes abundants i harmonies vocals tan pròpies en les seves cançons.
Escarteen Sisters
‘Escarteen Sisters’, 2018
A primer cop d’ull, el grup està format per un duet, però elles es defineixen com un quartet de corda. I és que les germanes Laia i Flàvia Escartín compten per quatre perquè sumen les seves cordes vocals i toquen el violí i el violoncel. Són ben joves i fa uns mesos van publicar el seu primer disc homònim, que es va rebre com una sorpresa per les composicions entre el pop, el folk, la música de cambra i veus angelicals i silvestres que ens recorden Cocorosie, Joanna Newsom. Alhora, les seves cançons són viatges tan geogràfics com sensitius amb un tractament harmònic de la veu i paisatges evocadors i policromats. Actuaran aquest divendres al cicle Els Vespres d’Hivern, a la Universitat de Barcelona.
Mary Lattimore
‘New Rain Duets’, 2019
Tot i la seva formació clàssica, Mary Lattimore és una de les arpistes més sol·licitades en l’escena de música moderna actual. Des de col·laborar i girar amb músics com Thurston Moore, Steve Gun, Kurt Vile, fins ser remixada per múltiples artistes com Julianna Barwick o Jónsi, entre d’altres. Aquesta jove música nord-americana es troba a punt de publicar un treball amb Mac McCaughan, el líder de Superchunk –i fundador de Merge Records-. El primer avançament de ‘New rain duets’ és un treball instrumental de tall ambient i còsmic, bonic i hipnòtic, en què McCaughan s’allunya del rock i projecta sintetitzadors propers a la new wave.
Elvira
‘Trilogía de un ciervo rojo’, 2019
Piti Elvira és guitarrista dels memorables StandStill, It’s not not, Catarata. Un músic tan inquiet com atrevit i que ara, amb el seu projecte més personal, Elvira, està a punt de publicar el primer volum d’una trilogia de tres EP que veuran la llum aquest 2019. ‘Trilogía de un ciervo rojo’ s’ha estat cuinant els últims tres anys, un treball molt personal i íntim en què col·laboren artistes que admira com Sr. Chen, DJSwet i apropa estils tan dispars com el rap, l’electrònica, el trap, fins al blues i el pop més emocional. Un gran repte per aquest músic que ha estat alhora al control de tot el procés creatiu.
King Gizzard & The Lizard Wizard
‘Cyboogie’, 2019
De gener a desembre del 2017, King Gizzard & The Lizard Wizard van publicar cinc discos. Després d’un merescut descans, ara retornen amb les varetes màgiques afilades. Els seus directes són potents, divertits i una descàrrega musical d’impacte, sobretot, amb altes dosis de rock psicodèlic. Alhora, però, experimenten sense limitacions cap al garatge, el surf, el folk o el soul. De fet, en aquesta primera entrega del seu nou disc, fan una tombarella inesperada cap a la música disco dels 70, el funk i l’electrònica, amb abundància de teclats i bateries properes als beats, sense perdre, però, la seva identitària empremta hipnòtica i esbojarrada visió psicoespaial.
El Grajo
‘El Grajo’, 2019
‘El Grajo’ és el debut en solitari d’un músic ja reconegut en l’escena de l’underground madrileny, Marcos Rojas, exlíder de Los Claveles, un grup, malgrat la seva fugacitat, referent en el circuit del pop indie estatal. Van influir a grups posteriors com La Plata, Carolina Durante o Juventud Juché. Ara, després de diversos senzills publicats de manera intermitent, Rojas presenta aquest nou avançament del que podria ser un primer disc. Una cançó guitarrera, enèrgica, que redimeix els dimonis i dèries que ens assalten en la fase MOR del somni i que s’imanta molt.
Hidrogenesse
‘Claro que sí’, 2019
De les entranyes de l’inconscient, també, en pot sorgir un imaginari tan ric com el dels sempre genials Hidrogenesse. Mentre esperem que publiquin nou disc a la primavera (i que tornin d’una llarga estada i gira a Mèxic), podem gaudir d’un primer tast. Un himne afirmatiu de mambo electrònic i dub que, de nou, desplega el sentit de l’humor i la ironia lúcida d’un dels duets més carismàtics i excèntrics contemporanis. Aquesta vegada han gravat el disc fora de casa, a París, amb nous instruments i abundant ús dels mostrejadors o “samplers”, amb què expliquen que han aconseguit un so diferent i més melodiós que treballs anteriors.
