1
El irlandés
Martin Scorsese, 2019
Feia anys que Martin Scorsese volia portar a la pantalla la història de Frank Sheeran, un sicari de la màfia que va estar relacionat amb la desaparició del líder sindical Jimmy Hoffa. I, tot i que ha sigut Netflix qui l’ha ajudat a aixecar-la, han calgut tres anys de producció i un de postproducció per tenir acabada una pel·li meravellosa, que es pot llegir com una carta de comiat a la manera com Scorsese va concebre el cinema de la màfia. Però qui s’esperi un ‘Un dels nostres’ o un ‘Casino’, que vagi canviant el xip, perquè ‘El irlandés’ és molt més lenta, reflexiva, trista i humanista que les anteriors. Un treball bonic, amb què Scorsese ha volgut reunir vells amics com Robert De Niro, Joe Pesci i Harvey Keitel, i sumar-hi un actor amb qui mai havia treballat com Al Pacino, i, atenció, perquè tant ell com Pesci estan d’Oscar.
2
The big shave
Martin Scorsese, 1967
Que ens perdonin els aprensius, però si parlem dels inicis de Martin Scorsese ens hem de referir a ‘The big shave’, el més rellevant dels seus curtmetratges, rodat el 1967. La història, ben simple, ens mostra un jove que es comença a afaitar i, tot i que s’acaba fent sang, es va obrint més ferides. Vista ara pot semblar una bestiesa anguniosa, però la pel·li era una crítica al paper autodestructiu dels EUA en la Guerra del Vietnam.
En aquesta època, Martin Scorsese tot just era un jove italoamericà de Nova York, gran amant del cinema, que ben aviat es faria amic del cineasta John Cassavetes, que seria una mena de mentor. Seria Cassavetes qui li aconsellaria que fes el favor de deixar-se estar de rodar pel·lis d’encàrrec, i així naixeria ‘Mean streets’.
3
Mean streets
Martin Scorsese, 1973
‘Mean streets’ és la tercera pel·li de Martin Scorsese, quan ja s’ha mudat a Hollywood i ha rodat ‘Boxcar Bertha’ sota les ordres de Roger Corman, però és la primera que marca el paisatge humà, urbà i moral del cineasta: personatges masculins i molt testosterònics, violència, baixos fons i ambicions de prosperar per la via ràpida. Tot això en una història ubicada als carrers de Little Italy, el barri on va créixer Scorsese. La conya és que, tot i que la història es basa en els records d’infantesa del cineasta, els seus antics veïns no li van perdonar el retrat tan desfavoridor i brut que mostrava el film.
4
Taxi driver
Martin Scorsese, 1976
A més de com a director, també té una carrera com a actor amb petits papers que l’han portat a treballar amb gent com Robert Redford o Akira Kurosawa. Però el que més ens interessa d’aquesta escena de ‘Taxi driver’ és el retrat que fa de la nit novaiorquesa, la que coneix Travis Bickle quan torna del Vietnam i comença a treballar com a taxista. Aquesta nit moral farà que es relacioni amb camells i proxenetes, i el durà a una espiral de violència que té com a fita netejar els carrers. Pel·lícula violenta, fosca, ‘Taxi driver’ va convertir Scorsese en un dels grans noms del Hollywood que estava creixent als 70. El mateix que Hollywood que, inflat d’ego, es va acabar enfonsant. Scorsese va participar d’aquell huracà i va rodar ‘New York, New York’, una pel·li ambiciosa que va ser un fracàs i que va empènyer-lo a una depressió sumada a un problema de drogoaddicció greu. Tot plegat hauria pogut fer que la seva carrera s’acabés, però Scorsese se’n va sortir, en part, gràcies a saber entomar cops com aquests.
5
Toro Salvatge
Martin Scorsese, 1980
‘Toro Salvatge’ és la història, real, de l’auge i la caiguda del boxejador Jake LaMotta, i també va ser la pel·li amb què Scorsese va sortir del mal pas. El retrat extrem, en un brutal blanc i negre, de les escenes al ring, en què la càmera s’enganxa als personatges, i el tracte a Jake LaMotta, de qui se’ns descriu la seva decadència amb una cruesa que Scorsese utilitzaria en títols posteriors, la converteixen en un dels grans títols del cinema dels 80.
6
Quina nit!
Martin Scorsese, 1985
El pobre Paul surt una nit a divertir-se a casa d’una noia que acaba de conèixer i es veu agredit, robat, segrestat i gairebé linxat per la multitud. ‘Quina nit!’ és una pel·li curta, d’hora i mitja, que es posa en moltes escoles de guió com a exemple d’una història circular: és a dir, el protagonista va vivint una sèrie de situacions que es repeteixen i la història acaba en el mateix punt on ha començat. Fixeu-vos també que els temps han canviat: si la nit novaiorquesa dels 70 tenia de prota un taxista exveterà del Vietnam, la dels 80 té un tio amb mentalitat de “yuppie”. Això sí, els perills continuen allà.
7
L’última temptació de Crist
Martin Scorsese, 1988
A ‘L’última temptació de Crist’, Scorsese torna a unir-se al guionista Paul Schrader i junts retraten la vida de Jesús des d’un plantejament que va ofendre molts catòlics, que no toleraven les distorsions de la història bíblica. Tant és així, que es va prohibir en diversos països i va patir un atemptat en un cinema a França. Però, més enllà d’això, aquest bonic film reflexiona sobre un dels temes preferits de Scorsese: la temptació, la possibilitat de tenir una vida benestant si ens desviem d’uns codis morals concrets que compartim tots.
8
Un dels nostres
Martin Scorsese, 1990
Aquest film redefineix el cinema de la màfia. Aquí no hi ha l’aire romàntic d’‘El padrí’, aquí hi ha una sèrie de treballadors del crim violents i poc empàtics capaços de matar per aconseguir més quota de poder. És el mateix ambient que retrata a ‘Casino’, per exemple, en què el preu del poder i l’ambició ho mouen tot. Són històries també d’auge i caiguda, com ho era ‘Toro Salvatge’.
9
Infiltrats
Martin Scorsese, 2006
Després d’intentar-ho en diverses ocasions, amb aquesta història sobre policies infiltrats a la màfia de Boston i viceversa Martin Scorsese aconsegueix per fi l’Oscar al millor director. Té molta conya que després de perdre amb títols com ‘Toro Salvatge’ o ‘Un dels nostres’, el guanyi amb un altre de molt correcte però que no és dels més rellevants de la seva filmografia. En aquesta pel·li torna a treballar amb Leonardo DiCaprio, que ja és un dels seus habituals, amb qui repetirà a ‘Shutter Island’. En tota aquesta època de DiCaprio, la impressió que tenim molts és que el millor Scorsese es va acabar a mitjans dels 90, però llavors, ara fa sis anys, va el tio i ens fa callar a tots amb això.
10
El llop de Wall Street
Martin Scorsese, 2013
A ‘El llop de Wall Street’, Scorsese retrata un personatge real que no és gaire diferent dels gàngsters de les seves pel·lis anteriors: Jordan Belfort és un individu que abraça la temptació del capitalisme descarnat, que farà el que sigui per triomfar i que es llança a una muntanya russa que el destruirà físicament i moralment. Perquè, en el fons, Scorsese sempre ha sigut un cineasta crític capaç de fascinar amb els seus personatges sense cap ètica i acte seguit destruir-los. I en aquest sentit, com en molts altres, ‘El llop de Wall Street’ és un dels seus millors treballs.
