El periodista i escriptor Marc Giró retrata els estereotips de la classe adinerada al seu llibre, ‘Pijos, guia pràctica, qui són, què fan i on trobar-los‘, i seu al sofà de l”Àrtic’ per explicar-nos com podem reconèixer a aquells que són veritablement rics.
“Pijo” i barceloní
El “pijo” va amb veler, té minyona i “nanny”, es refereix a la seva parella amb diminutius, estiueja a Cadaqués o és catalanista i independentista, però sense passar-se. Marc Giró ens explica com són els habitants de l’Upper Diagonal i ho fa amb consciència de pertànyer a la classe treballadora i observar-los amb enveja, però també amb molt de sarcasme cap a un segment de la població minoritari i que no destaca per la seva sensibilitat social.
Això ho estem veient aquí a Catalunya. No diré els noms, perquè jo tampoc vull problemes ni querelles criminals, ja en tindré quan les meves tietes llegeixin el llibre, però el cas és que hi ha molt comunista que s’ha enriquit moltíssim, moltíssim, i segueixen dient que són comunistes, d’esquerres, que estan per la cultura, etcètera, però que, en el fons, han esdevingut ‘pijos’. Si tu pots anar en veler i arribar a Cala Saona en veler, no ets comunista. No ets comunista, noi, perdona.”
‘Pijos, guia pràctica, qui són, què fan i on trobar-los’ ens demostra que la persona de casa bona neix o es fa, té un besavi esclavista o una empesa emergent amb èxit, un iot amarrat a Cadaqués o una casa a la Cerdanya, però tots tenen una sèrie de traces que els fan absolutament reconeixibles, com per exemple la seva procedència: el “pijo” és barceloní.
El ‘pijo’ o va a Barcelona, o ve de Barcelona, o acabarà a Barcelona. Els ‘pijos’ són de capital, són patricis, són capitalins. Una altra cosa és que ells diguin que la seva mare és gallega o que tenen “unas primas” a Sevilla, o que vagin a Nova York, a París, Tòquio, Singapur o Ciutat del Cap amb una facilitat que és clamorosa, però el campament base el tenen a Barcelona.
És més, s’enterraran a Barcelona. És possible que un ‘pijo’ no hagi nascut a Barcelona però, en qualsevol cas, hi morirà… Bé, potser no mor a Barcelona perquè es fot una hòstia amb una avioneta al mig del Pacífic, però els hauran d’enterrar a Barcelona al panteó familiar, modernista a poder ser.”
Marc Giró, cavaller amb ètica i estètica
El nostre convidat d’avui fa 20 anys que exerceix de periodista, presentador, editor i prescriptor, i ho ha fet sempre amb una ètica i una estètica impecables. I tot això és perquè el Marc Giró s’ha convertit en un dels grans noms de la comunicació a casa nostra a l’hora de parlar de gust i estil, amb una sensibilitat que va començar a afinar quan es va llicenciar en Història de l’Art a la Universitat de Barcelona.
Més tard es va convertir en editor de moda de la revista ‘Marie Claire’ i en un rostre conegut gràcies a les seves aparicions en premsa escrita, ràdio i televisió. Però la sensibilitat social del Marc tant li serveix per visibilitzar la causa feminista a la seva feina, elaborar un manual de bones maneres o fer un retrat antropològic i pràctic del català de casa bona en el seu llibre. I per tot plegat avui l’hem convidat a l”Àrtic’, on la veritat és que som més de Poblenou que d’Upper Diagonal.
