Marta Nieto
i Alex Brendemühl no tenen en comú ni el lloc de naixement, ni la formació professional, ni tan sols una carrera en paral·lel. El que sí que els uneix, però, és l’amor pel seu ofici. Formada a Madrid i a Múrcia, la Marta va agafar ‘El camino de los ingleses’ abans de convertir-se en una més de ‘Los nuestros’ i recordar el seu desaparegut amic ‘Litus’. L’Alex, en canvi, va viure ‘Les dues vides d’Andrés Rabadán’, va seguir l’‘Stella cadente’ d’Amadeu de Savoia i ha estat la parella d’una noia anomenada Petra. Ara, la Marta i l’Àlex s’uneixen per parlar de la maternitat, o més aviat de la seva absència, a ‘Madre’, i nosaltres ho aprofitem per convidar-los a l’‘Àrtic’, on, si ens ho proposem, podem ser molt maternals.
El dolor de l’absència
A ‘Madre’, Marta Nieto és l’Elena, una mare que va perdre el seu fill en una platja francesa i que ara, 10 anys després, viu en aquella mateixa costa, esperant, potser, tornar-lo a veure. Un dia, mentre camina per la sorra, veu un adolescent francès, i el seu cor fa un bot… A partir d’aquell moment, començarà una relació ambigua amb aquest jove, a mig camí entre l’amistat, l’amor i potser alguna cosa més… Alex Brendemühl és Joseba, la parella de l’Elena i el seu gran suport emocional en aquest viatge que la pot conduir a sortir del pou o a destruir-se del tot.
Marta Nieto, Alex Brendemühl i un Oscar
Molt abans de ser un llargmetratge, ‘Madre’ va ser un curt de Rodrigo Sorogoyen que escenificava el moment en què l’Elena descobria que el seu fill estava sol en una platja francesa. Aquella petita peça de 10 minuts rodada en pla seqüència va guanyar el Goya i va ser nominada a l’Oscar, però, molt abans de rebre aquests premis, Sorogoyen i l’actriu Marta Nieto ja tenien pensat fer-ne un llargmetratge. Alex Brendemühl es va sumar al projecte d’aquesta història íntima i complexa que s’ha convertit en una de les grans estrenes del cinema espanyol d’enguany.
