Lorenza Böttner se sortia del dibuix. Ignorada durant molts anys pel relat tradicional de l’art, desbordava els marges de les seves pròpies teles, els dels museus i les institucions. Pintava amb la boca i amb els peus, ballava la pintura des del carrer en una lluita constant contra la normalització del cos i del gènere.
[ La Virreina] Centre de la Imatge acull aquests dies la primera retrospectiva internacional sobre el seu treball. Més d’un centenar d’obres que conformen l’exposició ‘Rèquiem per la norma’, comissariada pel també filòsof Paul B. Preciado.
Qui va ser Lorenza Böttner?
Lorenza Böttner va néixer el 1959 a Punta Arenas (Xile) en una família de migrants alemanys. De sexe masculí, va rebre el nom d’Ernst Lorenz Bottner Oeding. Amb vuit anys va patir una descàrrega elèctrica en enfilar-se en una torre d’alta tensió i com a resultat de l’accident se li van amputar els dos braços. La seva relació amb el dolor i la mort va fer del seu propi cos una de les obres centrals del seu art que era, alhora, una exaltació de la vida.
Petra, la mascota de Mariscal
La contribució que Lorenza Böttner va fer a l’art de finals del segle XX, va quedar oculta darrere de la mascota que Javier Mariscal va dissenyar per als Jocs Paralímpics del 92. Sota la disfressa de Petra, s’amagava una creadora que reivindicava no ser considerada com una artista amb diversitat funcional, si no com una artista i punt. Una dissidència corporal que fugia dels binarismes home-dona, blanc-negre, funcional-disfuncional que Böttner va defensar a totes les ciutats on va treballar, entre elles, Barcelona. Va morir el 1994 a l’edat de 33 anys per complicacions relacionades amb la sida.
Horaris
De dimarts a diumenge de 12 a 20 h
Fins al 3 de febrer
[La Virreina] Centre de la Imatge
La Rambla, 99
