‘La noia amb la Leica’Helena Janeczeck. Edicions 62 / Tusquets, 2017
Gerda Taro és retratada per l’escriptora Helena Janeczeck al llibre ‘La noia amb la Leica’, una personalitat i una obra tan fascinants que ha trobat finalment ubicació literària amb aquest llibre. No és una biografia, sinó una novel·la biogràfica sobre la primera gran fotoreportera (morta, de fet, a Espanya l’any 37 durant la guerra). S’obre a les Rambles de Barcelona, agost del 36, en un clima encara eufòric al costat del seu company (Robert Capa). Diàleg entre la fotografia i les paraules i una història narrada (troballa punt de vista) per tres protagonistes, un dels quals -Georg- parla des d’un temps en què ella ja és morta. Història també d’amistat a tres, d’amor a dos, de pulsió artística i coratge generacional.
‘My Kingdom’
Txema Salvans. Ed. Mack, 2018
I de la mirada de Gerda Taro a la d’un dels fotògrafs més personals de l’actualitat, Txema Salvans, un artista i creador visual que entre altres projectes ha recorregut el Mediterrani fotografiant (amb una mirada entre la biologia i l’antropologia) els usos i costums de la gent, l’oci, l’espera…Projecte fotogràfic que va més enllà de les vacances: parteix de la idea de nació com a intersubjectivitat per oposar la imatge arquetípica d’un monarca (amb fama d’ociós) amb el dia a dia dels espanyols en el seu reialme, les vacances. Contrast amb el discurs oficial del rei, reproduït amb el grafisme de “teleprompter” (per qüestionar la veritat i subratllar el punt d’impostura dels discursos).
‘Lewis Carroll’
Lunwerg, 2009
Un altre pioner en la fotografia, Lewis Carroll, era conegut per ser capellà i més encara com a escriptor i matemàtic, però val la pena recordar que Carroll va ser també un fotògraf incipient en els inicis de la disciplina. Ell va començar cap al 1856 retratant la que seria la seva especialitat: les nenes i, particularment, les tres germanes Liddell (la més famosa, Alice), però també científics, investigadors i uns quants autoretrats. Aquests dies tenim al museu Picasso una exposició sobre la seva relació amb la fotografia, ‘La mirada del fotògraf’ fins a finals de setembre.
‘Els paisatges espanyols de Picasso’
Cecilia Orueta i altres. Ed. Nórdica, 2018
Un altre llibre magnífic que recorre els llocs d’Espanya on va passar i on va viure l’artista. Un llibre que neix de la descoberta per part de Cecilia Orueta de l’estada de Picasso a la Corunya (el primer taller), i a partir d’aquí va resseguir durant tres anys els llocs per on havia passat, poc o molt: Màlaga, Madrid, Horta de Sant Joan i Gósol i Barcelona. La memòria del pintor i la incidència del paisatge sobre la seva obra…Amb noms com Manuel Rivas, Julio Llamazares, Jessica Jacques o E.Mendoza.
‘Los relatos-Pasajes’
Julio Cortázar. Ed. Alianza, 1959
Començàvem amb una novel·la biogràfica i ara un conte rodó que va donar peu a una de les pel·lícules més conegudes d’Antonioni, ‘Blow-up’. La descoberta fortuïta d’un crim quan revela les fotos va ser el motor d’aquest relat de Cortázar. Una versió (la d’Antonioni) pop i estilitzada per retratar el Londres dels 60, i una història de narrativa anticonvencional, amb punts foscos i amb una relectura libèrrima del conte, que en realitat passa a París. Diu Cortázar sobre la fotografia: “es una actividad que debería enseñarse tempranamente a los ninos pues exige disciplina, educación estética, buen ojo y dedos seguros”.
‘La furia de las imágenes’
Joan Fontcuberta. Ed. Galaxia Gutenberg, 2016
Fontcuberta i la postfotografia en un títol esplèndid que va guanyar el Ciutat de Barcelona. La reflexió d’un creador més enllà de la fotografia com a eina, un artista visual que baixa a l’arena del carrer per veure què i com es fa servir la tecnologia (la fotografia) actualment en diferents disciplines (àmbit museus, art general, mòbils en particular). Assaig gloriós sobre la dansa sèlfica.
‘Revelacions’
Joan Fontcuberta i Xavier Antich. Ed. Arcàdia, 2019
Altres referents en la creació visual, però també en l’anàlisi teòrica sobre el mitjà són Joan Fontcuberta i Xavier Antich. Fontcuberta indaga en la semiòtica i en la naturalesa de les imatges malmeses (a partir de la mítica expedició al Pol Nord d’Andrée, l’artista Paolo Gioli o el mateix Antonioni). I en ‘Els plecs de la mirada’, de Xavier Antich, arrenca amb testimonis topogràfics de ciutats com París i Girona i després analitza un Fontcuberta primerenc que feia fotos a El Molino. Segueix un assaig brillant sobre què vol dir mirar una imatge, quines implicacions ontològiques té, des del cinema, la filosofia i la literatura.
‘Para entender la fotografía’
John Berger. Ed. Gustavo Gili, 2013
Sobre l’art de la mirada en sabia bastant John Berger, així com va fer amb l’art, també sobre fotografia va escriure i publicar molts textos teòrics. Aquest volum recupera gairebé 25 assajos, des de l’herència de Susan Sontag, Eugene Smith, les imatges de lectura d’André Kertész, Paul Strand, els camperols de Sanders i, sempre, amb la capacitat didàctica de Berger, capaç d’analitzar en detall la foto de la mort del Che Guevara i posar-la en paral·lel amb la ‘Lliçó d’anatomia’ que va pintar Rembrandt.
