Els Ladilla Rusa han parlat de la societat del nostre temps, de la nit, dels referents culturals “millennials” i, també, de la corrupció, un mal que no s’eradica ni en temps de pandèmia. Per tot plegat, són conscients que, si haguessin de fer cançó protesta, ni que fos amb un punt satíric, els caldria molt més que una composició.
“La cançó que vam treure amb tots els casos de corrupció de la corona, i sobre tots els polítics corruptes ha quedat desactualitzada del tot. No dona per una cançó, dona per nou discos, l’actualitat corrupta del país.”
L”Àrtic’ tanca la temporada 2019-2020 i ho fa amb aquesta banda nascuda el 2017, perquè en un any estrany i tràgic, en què la pandèmia ha sacsejat la nostra societat, ens cal cantar i ballar. I ningú millor que ells per a això. El Víctor F. Clares i la Tania Lozano són un duet d’electropop capaç de combinar una malaltia venèria amb una tapa de bar de tota la vida. Iconoclastes i desacomplexats, aquests dos periodistes van formar el 2017 el grup Ladilla Rusa, que ha reivindicat mites dels 90 de la rellevància de ‘Macaulay Culkin’, ens han recordat com eren ‘Kitt y los coches del pasado’ i ens han convidat a degustar un bon plat de ‘Macarrones pop’.
“Com que som amics des dels 12 anys i ja ens ho hem explicat tot, el que fem és inventar-nos coses. Estem tot el dia inventant històries, tonteries i, d’aquí, sorgeixen les cançons.”
Amb aquests i altres èxits, els Ladilla han passat de ser una formació coneguda en cercles molt íntims a convertir-se en un fenomen a tot l’estat, que esgoten entrades a cada concert i fan ballar milers de persones corejant els seus himnes de “petardisme” incontestable. Per això, en aquesta època postconfinada, després de passar pel Cruïlla XXS i abans d’actuar al Sala Barcelona, els hem convidat avui per tancar amb ritme i optimisme l’últim ‘Àrtic’ de la temporada, on les ganes de cantar i ballar és l’única cosa contagiosa que no ens fa gens de por.
Dieta de Ladilla Rusa i ‘Macarrones pop’
Ladilla Rusa no ha parat de treballar tot i el confinament, i un cop desconfinats ens ha presentat el videoclip d’una nova cançó: ‘Macarrones pop’. La composició recorda una suposada llegenda urbana que explicava el cantant Tony Genil, segons la qual havia preparat un plat de macarrons a Michael Jackson. A partir d’aquesta anècdota, el Víctor i la Tania elaboren una mescla de cultura pop, costumisme, alegria i referents dels 80 i els 90 que ha caracteritzat la formació. ‘Macarrones pop’ ha sumat 45.000 visites des de finals de juny.
“Suposo que el que connecta molt és la cosa aquesta com fresca i el costumisme. És un llenguatge proper, molt de carrer, són referents que tothom coneix i això és el que es viralitza més. I l’humor. Quan hi ha alguna cosa que ens ha fet gràcia, sempre acostumem a compartir-ho. Una cosa que t’ha deixat pensant o t’ha fet reflexionar te la guardes més per a tu.”
Una banda que creix als concerts
La música dels Ladilla Rusa es gaudeix enllaunada, però molt més quan s’escolta en concert. Com altres companys de generació i d’inquietuds, com Los Ganglios, Ojete Calor o Las Bistecs, el grup de Barcelona fa de cada directe una festa que val la pena compartir amb els seus fans, que coregen els seus grans temes i segueixen les coreografies d’aquesta banda. El 5 de juliol passat els vam poder veure al Cruïlla XXS, i el proper 30 d’agost seran en concert a la Sala Barcelona, al Castell de Montjuïc.
