Vivim en un món ple d’intermediaris. Sabem què passa a l’altra punta del planeta a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials, però poques vegades escoltem testimonis en primera persona. Sense filtre. És per això que, ja fa uns anys, la companyia La Conquesta del Pol Sud va decidir explorar un nou llenguatge, entre el teatre i la investigació periodística, amb què han teixit la seva la trilogia sobre dona, identitat i història. Tres peces de teatre documental que prescindeixen d’actrius i donen l’oportunitat a les protagonistes d’explicar-se en escena.
La tercera entrega del projecte, ‘Raphaëlle’, es va estrenar el 2018, però ara arriba per primer cop al TNC per fer al públic una pregunta: “Què vol dir ser dona?”. És un muntatge que transita per la vida de Raphaëlle Pérez, una jove francesa transsexual que va trobar a Barcelona un refugi més amable on reflexionar sobre la seva identitat i prendre la decisió de canviar el gènere que se li havia assignat en néixer. Un trànsit individual que la companyia relaciona amb el procés de trànsit col·lectiu que vivim actualment com a societat. Els creadors, Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer, han fet una dramatúrgia a mida de la protagonista a partir del viatge que van fer amb ella a França per conèixer de prop la seva biografia. L’escenografia i els audiovisuals ajuden a completar un recorregut vital que s’intercala amb altres testimonis i veus sobre la transsexualitat.
Informació pràctica
Lloc:
Sala Tallers del TNC
Preus: entre 12 i 24 euros
Dates: fins al 2 de febrer
El viatge com a procés creatiu
Quan a Fernández Giua i Szwarcer els van preguntar per primer cop pel nom de la seva companyia, no s’ho van pensar: La Conquesta del Pol Sud. Una resposta improvisada que prenia el títol a l’obra de Manfred Karge que estaven interpretant en aquell moment. Però hi havia certa intuïció en aquell bateig, ja que el text del dramaturg alemany parla, entre altres coses, de la importància del viatge, una filosofia que s’ha convertit en part del seu procés creatiu i que els ha portat a recórrer ciutats com Kabul i Buenos Aires. En les primeres produccions de la trilogia, la companyia ha donat veu a ‘Nadia’ (2014), una dona afganesa que va pujar a l’escenari per oferir un altre punt de vista del conflicte a través de la seva història, i també a ‘Claudia’ (2016), filla robada de desapareguts durant la dictadura a l’Argentina, que va ser tota una bufetada escènica sobre memòria històrica.
De la ficció a la realitat
Els primers muntatges de La Conquesta del Pol Sud es van gestar en la ficció. Des del principi, des de la companyia es van interessar per textos d’autors contemporanis que plantejaven qüestions actuals i de contingut social com la crisi econòmica a partir amb ‘Venedors’, d’Edoardo Erba, o la desobediència civil amb una versió de ‘Si no ens paguen, no paguem!’, de Dario Fo. També es van atrevir a qüestionar la pèrdua de significat de certes paraules a partir dels textos d’Esteve Soler ‘Contra la democràcia’ i ‘Contra l’amor’. Aquest interès per qüestions col·lectives ja va tenir una primera aproximació a la no-ficció amb ‘Variacions sobre el model de Kraepelin’, de Davide Carnevali, el 2012, però s’ha concretat en els últims anys. Amb una mirada escenogràfica i audiovisual molt personal, les peces de teatre document de la companyia posen a disposició de la realitat tota la poètica i tècnica dramàtiques adquirides al llarg de la seva trajectòria.
Marató de la trilogia a Terrassa
Amb motiu de la celebració del Dia de la Dona, la companyia portarà a Terrassa les tres peces que conformen la trilogia ‘Dona, identitat i història’ que es representaran d’una sola tirada al Teatre Principal i el Teatre Alegria dissabte 7 de març.
