La Irene Pujadas, de Sant Just Desvern, i la Laia Viñas, de Xerta, són les guanyadores “ex aequo” del Premi Documenta 2020 amb els seus llibres ‘Els desperfectes’ i ‘Les closques’, que publica L’Altra Editorial. Les dues han vingut al sofà de l”Àrtic’ per parlar dels seus treballs i de les noves veus de la literatura en català.
Els desperfectes d’Irene Pujadas
La mort, la pèrdua, l’absència i els finals són alguns dels grans temes que tracta Irene Pujadas en aquests vint-i-un contes que formen ‘Els desperfectes’. Això sí, qui esperi tristor i melangia va ben equivocat: en aquest llibre que es devora amb avidesa hi ha molt d’humor, i és negre, negríssim. Irene Pujadas beu de Pere Calders i de referents com Lydia Davis o George Saunders en aquests relats breus que se’n riuen del mort i de qui el vetlla, i que són una autèntica sorpresa en un panorama català sovint mancat de reflexions plenes de sarcasme i mala bava.
Les closques de Laia Viñas
L’Arnau i la seva filla es retroben després d’un temps i se’n van a viure al pis que aquest té al barri de Gràcia, a Barcelona. Allà, hauran de refer una relació a l’ombra dels secrets familiars, els que marca un passat que va tenir lloc en ple franquisme al delta de l’Ebre. A ‘Les closques’, Laia Viñas parla de relacions entre pares i filles, de la repressió violenta del silenci imposat, del passat i d’una guerra civil que es resisteix a esvair-se en la història.
Viñas recupera la tradició literària que va de Mercè Rodoreda a Montserrat Roig i ho fa amb una veu pròpia en què la capacitat reflexiva i la cura en el disseny del relat contrasten amb la seva jove edat. Amb l’èxit del Documenta, hem d’estar molt pendents i seguir la carrera tant d’Irene Pujadas com de Laia Viñas.
Jo no ho estic vivint amb pressió. No estic escrivint ara res, però potser si em plantejo d’escriure la segona novel·la o la segona cosa, que no tinc ni idea de quina forma tampoc tindrà, sí que t’entra una mica el dubte aquest de ‘faré una cosa semblant i serà el mateix o faré una cosa diferent i, per tant, ja no seré jo?’, per dir-ho d’alguna manera. Sí que tinc una mica de dubte.”
Laia Viñas, autora de ‘Les closques’.
Veus de present i futur
Les nostres dues convidades d’avui ja poden dir amb orgull que formen part del present, i del futur, de les joves lletres catalanes. Nascudes als últims anys del segle XX i, per tant, “milennials” de ple dret, tant la Irene Pujadas com la Laia Viñas han treballat de periodistes per a diversos mitjans i han aprofitat el seu ofici per esmolar les seves eines narratives.
Una escriptura que han abocat en els contes plens de desperfectes i de sarcasme estimulant en el cas de la Irene, i en les closques i cuirasses amb què ens enfrontem a la vida, la família i el passat, en el cas de la Laia. I amb els seus debuts literaris, l’una i l’altra s’han endut “ex aquo” el Premi Documenta, i per això avui seuen al nostre sofà, on sempre ens agrada llegir amb calma i escoltar amb atenció les noves veus de la literatura de casa nostra.
