En Guillem Vilella Falgueras va començar la seva carrera com a músic amagant-se darrere de dibuixos animats, androides, màscares i un nom artístic: Guille Milkyway. Amb tot això, va fundar el 1997 La Casa Azul, un grup a mig camí entre l’electrònica, el bubblegum pop, l’indie i el funk, amb què va començar a cantar a l’amor i la felicitat, però també a la solitud i la tristor. Amb un so ‘Superguay’, com diria ell, el Guille ha proclamat ‘La revolución sexual’, ha viatjat a la ‘Polinesia meridional’ i ha constatat que ‘Nadie puede volar’, tret que ho faci amb bona música. Ara, després de set anys sense treure disc, publica ‘La gran esfera’, mentre compon bandes sonores, produeix discos homenatge o fa de professor a ‘Operación Triunfo’. I avui li hem demanat que, encara que li costi, pari quiet una estona al nostre sofà per parlar amb calma. A veure si ho aconseguim…
Set anys de silenci
La Casa Azul no publicava un nou treball des ‘La Polinesia meridional’ (2011), més de set anys de silenci discogràfic en què Guille Milkyway s’ha dedicat a altres ocupacions, com produir discs a Fangoria. Això sí, des del 2016, ha penjat a YouTube cançons que han acabat component aquest nou àlbum, un treball molt més equilibrat que els anteriors, en què les cançons festives es combinen amb d’altres més reflexives i que, en suma, constaten que La Casa Azul és un dels grups més perfeccionistes de l’escena actual. Tant és així, que abans de treure aquest nou àlbum en van compondre un altre, que van acabar descartant perquè no els convencia.
Un professor a l’acadèmia de la tele
Al marge de la seva feina a La Casa Azul, el Guille ha sigut professor de la primera edició de la nova època d”Operación Triunfo’. Les seves classes a l’Amaia, l’Alfred, l’Aitana o l’Ana Guerra li han servit perquè les seves cançons siguin conegudes per una nova generació d’oients. La música de La Casa Azul, com els millors clàssics, agrada a totes les generacions, les més antigues i les més noves.
