Puccini

Es considera el darrer gran operista italià de la història. De fet, tot va començar quan tenia 21 anys. En aquesta edat Puccini ja va compondre ‘Missa de Glòria’.  En aquest sentit, el músic, que va néixer el 22 de desembre de 1858 a Lucca (Itàlia), es va criar en una família de llarga tradició de músics d’església, el que a Alemanya es coneix com a ‘Mestre de capella’. I, és clar, ja de ben petit la influència familiar el va formar en la música. Per això les seves primeres composicions són de caràcter religiós.

‘Agnus Dei’ (‘Missa de Glòria’)

Dir. Henryk Wojnarowski. Varsòvia, 2016

Més tard, Puccini va estudiar al Conservatori de Milà, on va tenir la oportunitat de conèixer grans mestres com Amilcare Ponchielli o Giuseppe Verdi. Evidentment, aquestes contacte i el fet de conèixer aquestes personalitats de ben a prop van influir en la seva obra. A continuació podem veure el fantàstic ballet de ‘La dansa de les hores’ (títol que aquesta temporada veurem al Liceu protagonitzat per la gran Iréne Theorin!) en un fragment de la pel·lícula de Disney ‘Fantasía’. Una peça extreta de l’òpera ‘La Gioconda’ d’Amilcare Ponchielli. D’ell, concretament, va aprendre com fer les òperes molt teatrals i a donar molta importància a la teatralitat dels textos i de la música.

Per altra banda, de l’alumne més famós del Conservatori, Giuseppe Verdi, qui, com a anècdota, va ser inicialment rebutjat en aquest centre perquè deien que era massa gran i no tenia prou talent va heretar la força del romanticisme verdià i, de fet, les seves primeres òperes evidencien aquesta influència. Us deixem amb un fragment d”Otello‘, interpretat a l’Òpera de Londres per Jonas Kaufmann.

‘Dansa de les hores’ (‘La Gioconda’)

A. Ponchielli. BSO de ‘Fantasia’ (Walt Disney, 1940)

‘Dio! Mi potevi scagliar’ (‘Otello’)

G. Verdi. Int. Jonas Kaufmann. Londres, 2018

Els músics de la generació de Puccini van conviure amb moviments artístics com la ‘scapigliatura’, un moviment artístic que rebutjava la cultura tradicional i el protagonisme de la societat burgesa en les obres d’art. Per això no ens ha de sorprendre que Puccini no posi al centre de les seves òperes a prínceps i princeses, sinó a joves estudiants morts de gana, com a La Bohème, o pobres noies que es venen per accedir al luxe, com Manon Lescaut. I és que els personatges de Puccini ens presenten sempre històries d’alta càrrega humana.

‘Sola, perduta, abbandonata’ (‘Manon Lescaut’)

G. Puccini. Int. Kristine Opolais. Nova York, 2016

‘Sì, mi chiamano Mimì’ (‘La Bohème’)

G. Puccini. Int. Nicole Car (Londres, 2018)

I ja fent referència al final de la seva vida, l’any 1926, dos anys després de la seva mort, s’havia d’estrenar la seva òpera pòstuma, ‘Turandot‘. Era l’època del feixisme italià i, els popis feixistes eren conscients de l’èxit del gran compositor. Per això, abans de l’estrena al teatre d’òpera de Milà van demanar que s’hi interpretés ‘La Giovinezza’, l’himne feixista italià. El director de la representació, Arturo Toscanini (amic personal de Puccini) s’hi va negar rotundament. Aquest fet va fer que Mussolini no assistís a l’estrena i, sobretot, que s’enamistés amb Toscanini per sempre.

En aquesta mateixa obra, el mateix director Toscanini va dir unes paraules que marcarien la història de l’òpera: en finalitzar l’escena ‘Tu che di gel sei cinta’, just després de les paraules ‘Liù poesia’ que pronuncia el cor, es va dirigir al públic dient: ‘aquí s’acaba l’òpera, perquè en aquest punt va morir el mestre’. Un gran homenatge a Puccini, que havia deixat l’òpera ‘Turandot’ inacabada.

‘Nessun dorma’ (‘Turandot’)

G. Puccini. Int. Luciano Pavarotti. Roma, 1990

‘Tu che di gel sei cinta’ (‘Turandot’)

G. Puccini. Int. Vittoria Yeo. Verona, 2018

Maria Callas

L’obra de Puccini va ser interpretada per grans dives. Una d’elles, la gran Anna Netrebko. I és que només les grans sopranos poden cantar amb solvència rols amb tanta potència dramàtica com aquest. De fet, gràcies a aquesta gran empatia que generen els seus personatges, de la mateixa manera que Verdi, Puccini va esdevenir el gran compositor d’Itàlia.

Per altra banda, Maria Callas, considerada la cantant més eminent del segle XX, va coincidir també d’alguna manera amb Puccini. De fet,  ‘Tosca’ va ser una òpera importantíssima en la carrera de la Callas, ja que va ser el títol amb el que es va donar a conèixer a Atenes, i l’última òpera que va cantar l’any 1965 a Londres. És, per tant, una bona manera de recordar a ‘la Divina’ que, just diumenge, farà 95 anys que va néixer, tot i que va deixar-nos l’any 1977, quan en tenia 53. Una llegenda de la lírica que ens va molt bé per entendre personatges tant potents com Tosca.

‘Vissi d’arte’ (‘Tosca’)

G.Puccini. Int. Maria Callas. Londres, 1964

‘Un bel dì vedremo’ (‘Madama Butterfly’)

G. Puccini. Int. Anna Netrebko. Berlín, 2011