Wallay! aterra a Barcelona

Arriba a Barcelona el Festival de Cinema Wallay! S’hi projectaran 10 pel·lícules de diversos països de l’Àfrica negra, la més oblidada. Aniran acompanyades d’un col·loqui o xerrada i volen apropar la realitat del continent africà als barcelonins. Per cert, Wallay! és una expressió que significa “I tant! T’ho ben juro!” i es fa servir a diversos països africans.

Impulsat per la periodista i corresponsal a l’Àfrica Gemma Parellada, la programadora i crítica de cinema Beatriz Leal i el periodista i gestor cultural Salym Fayad, la primera edició de Wallay! arriba perquè consideren que fa anys que hi ha un buit de cinema africà a la ciutat.  En aquesta ocasió, s’ha volgut potenciar la ficció per sobre del documental i s’ha fet èmfasi en què fossin pel·lícules fetes per africans.

Les pel·lícules es podran veure de l’1 al 6 de desembre a la Filmoteca de Catalunya, al Caixafòrum i a l’Institut Francès.

‘Supa Modo’

Un dels films preferits del festival és ‘Supa Modo’, l’òpera prima del kenià Likarion Wainaina. La Jo és una nena de nou anys que està boja pels superherois i a la qual diagnostiquen un càncer terminal. Tot el poble es bolcarà perquè compleixi el seu somni: convertir-se en una superheroïna i ser la protagonista d’una pel·lícula. La cinta serà la candidata de Kènia als Oscars.

‘Five Fingers for Marseilles’

Una altra pel·lícula que sorprèn és ‘Five Fingers for Marseilles’, un western de Michael Matthews. Rodada íntegrament en la llengua sesotho de Sud-àfrica, parla de com 5 amics volen combatre l’Apertheid.

‘Rafiki’

Una de les projeccions més especials serà la de ‘Rafiki’, de Wanuri Kahiu. Parla de la relació d’amor entre dues noies a Kènia, on l’homosexualitat està prohibida i penada amb fins a 14 anys de presó. La pel·lícula ha estat vetada al seu país d’origen i ha generat molta polèmica, posant aquest tema tabú sobre la taula. Ens ho explica també l’Agua, un refugiat kenià que va haver de fugir del seu país per ser homosexual. L’Agua participarà a la taula rodona posterior al passi de ‘Rafiki’.

‘Tren de sal y azúcar’

Dirigida per Licinio Azevedo, ‘Tren de sal y azúcar’ és un homenatge a les dones de Moçambic que, durant els enfrontaments entre l’exèrcit i la Resistència Nacional de Moçambic recorrien perillosament 700 quilòmetres amb l’objectiu d’arribar a Malawi per canviar sal per sucre. Entre bales i violència sorgirà una història d’amor que creixerà a mesura que avança el viatge en tren.

Altres temes com la desforestació, el narcotràfic al Sahel, el masclisme o la resiliència humana seran presents en aquest viatge pel continent africà.