El 1972, quan va acabar d’estudiar Belles Arts, Fina Miralles va presentar ‘Natura morta’, una pintura sense pintar, un bodegó amb tots els elements que formarien part d’un paisatge però classificats com un catàleg d’ingredients que formen part de la natura. Fina Miralles va començar la seva carrera subvertint el món de l’art i la pintura. Dos anys després, Fina Miralles es va tancar en una gàbia a la sala Vinçon, acompanyada d’altres gàbies amb animals de companyia i sota la mirada atenta de fotografies amb animals salvatges. L’artista mostrava l’home captiu i denunciava l’existència dels zoos. Aquestes només són dues Fines, la Fina que subverteix l’art i la Fina que denuncia a partir de l’acció, però hi ha moltes més Fines que podem trobar a l’exposició “Fina Miralles. Soc totes les que he sigut”, al MACBA.
“Fina Miralles. Soc totes les que he sigut”
“Fina Miralles. Soc totes les que he sigut” és una exposició comissariada per Teresa Grandas al MACBA, que presenta algunes de les accions, fotografies, instal·lacions i pintures de Fina Miralles. Una exposició que no segueix un ordre cronològic, sinó que planteja una aproximació a una sèrie de treballs que constitueixen l’eix de la seva pràctica i les temàtiques que explora, i busca col·locar l’artista al lloc que hauria d’ocupar dins la història de l’art, és a dir, una de les grans creadores del nostre temps. La història de l’art ha etiquetat la producció de Fina Miralles al món conceptual o el feminisme, sense tenir en compte les mil-i-una Fines que podem trobar a l’exposició, una dona sense complexos que desborda els límits de les etiquetes.
Cinc cites de Fina Miralles
Fina Miralles (Sabadell, 1950) trenca amb les propostes academicistes que s’ensenyaven a les escoles d’art de l’època, amb les formes de comportament establertes i a dia d’avui als seus 70 anys és, per sobretot, una dona lliure que té les idees molt clares. Us deixem cinc aforismes de Fina Miralles:
La gent té por de ser qui és.
La pràctica de l’art és molt rica, tan rica que et fa, però ha de ser de veritat, si ho fas pels diners no serveix.
Jo no estic fent coses per exposar al MACBA, faig coses per créixer com a persona.
La pandèmia et dona la possibilitat d’anar cap endins, d’anar cap a tu i mirar a veure què hi ha.
El problema de la nostra societat és aquest ego tan inflat.
