El cantant de boleros i tangos Dyango porta 50 anys essent un romàntic. Això és el que es dedueix d’una carrera que va començar a finals dels 60, quan un jove barceloní, que havia adoptat el seu sobrenom del músic Django Reinhardt, va començar a cantar les primeres cançons. Això sí, al principi, va haver de marxar a fora per tenir l’èxit que aquí se li negava, i així, els primers que van aplaudir-lo foren els argentins. Més tard, amb la cançó ‘Si yo fuera él’, va guanyar el Festival de Benidorm, punt d’inflexió que li va permetre obrir les portes del mercat estatal.
Independència
En la seva conversa al sofà de l’Àrtic, Dyango ha reconegut desitjar que Catalunya arribi al ple sobiranisme: “M’encantaria arribar-ho a veure. I, si no ho arribo a veure, que ho vegin els meus fills o els meus néts”. El músic s’ha mostrat decebut per la falta d’unitat de l’independentisme: “Em rebenta que no ens haguem posat d’acord per independitzar-nos”.
‘Gira 50 anys’
Amb una quarantena de discs a sobre i 50 anys de carrera, ara Dyango fa una gira per celebrar mig segle als escenaris que el portarà al Palau de la Música el dia 20 de desembre. Abans, ja ha pogut actuar a recintes com el Gran Rex de Buenos Aires, on ha repassat alguns dels seus clàssics. La seva relació amb els argentins és tan estreta que sempre ha considerat aquest país com la seva segona casa, i el tango el
seu gènere preferit.
Tot i això, Dyango té molt present els seus orígens barcelonins, i la seva educació en un conservatori arrel dels interessos del seu paer, músic de professió, i de la seva mare, que l’incitava a cantar des de petit caçons adultes. Els mateixos orígens que el porten ara a actuar al Palau, en un any en què també ha rebut el Premio a la excel·lència musical de l’Academia Latina de Grabación.
