‘Roedores. Cuerpo de embarazada sin embrión’

Paula Bonet, 2018

Hi ha artistes que han obert camí, que han parlat públicament d’aquestes experiències i que ho han reflectit en la seva obra… una d’elles és la il·lustradora Paula Bonet, que aquest mateix any acaba de publicar ‘Roedores. Cuerpo de embarazada sin embrión’.  Es tracta d’un llibre que, d’una banda, consta d’un animalari en format d’acordió amb una sèrie d’il·lustracions que Bonet va fer mentre estava embarassada, pensant que el dia de demà explicaria aquestes històries a la seva filla. Per altra banda, també conté un recull de poemes i reflexions en format de diari. És una obra on ella reflexiona sobre les dues pèrdues gestacionals que va patir en els primers mesos d’embaràs.

ROEDORES. CUERPO DE EMBARAZADA SIN EMBRIÓN Paula Bonet, 2018

‘Espacio a los no nacidos’

Irene G. Punto, 2017

Una altra de les artistes que també ha parlat en veu alta és Irene G. Punto, que ha escrit ‘Espacio a los no nacidos’, un poema dedicat al fill que va perdre quan estava embarassada de tres mesos i  que la mateixa autora va interpretar al recital de poesia de la sala Galileo Galilei de Madrid.

‘Una gossa en un descampat’

Clàudia Cedó, 2018

‘Una gossa en un descampat’ s’ha pogut veure aquest estiu en el marc del Festival Grec a la Sala Beckett i ha rebut molt bones crítiques. Es tracta d’una obra escrita per Clàudia Cedó i dirigida per Sergi Belbel a partir de la seva pròpia experiència de pèrdua després de cinc mesos d’embaràs.  Amb aquesta obra, Cedó volia trencar amb el tabú d’una pèrdua gestacional.

‘Llibert’

Gemma Brió, 2014

Gemma Brió és una altra dramaturga i actriu catalana que uns anys abans ja va portar aquest tema damunt dels escenaris. En aquest cas, partia de la seva experiència personal i parlava d’una mort neonatal, on l’actriu relatava els primers i últims quinze dies de vida del seu nadó, que va néixer amb irreparables danys cerebrals. I ho va retratar d’una manera molt punyent en aquesta obra de teatre.

‘Tres mujeres’

Sylvia Plath, 2013

Sylvia Plath és coneguda per ser una de les principals autores i representants del gènere de poesia confessional. ‘Tres mujeres’ és un poema a tres veus sobre la maternitat. Una dona que es queda embarassada, té una criatura i la desitja. Una altra dona que no pot tenir fills, malgrat que ho vol, que es queda embarassada i avorta. I una altra que es queda embarassada però no desitja el nadó.
Són poemes preciosos que plantegen les diferents cares de la maternitat, i també de la pèrdua gestacional i el buit que provoca.

Tres mujeres. Sylvia Path, 2013

‘The Other Woman’

Don Roos, 2009

Una de les poques obres cinematogràfiques que parla del tema és ‘The Other Woman’, protagonitzada per Natalie Portman. En aquest film es parla d’una pèrdua neonatal, quan el nadó de la parella mor als pocs dies d’haver nascut a causa d’una mort sobtada. De fet, és dels pocs films que, tot i que és un dels temes secundaris de la pel·lícula, apareix d’una manera explícita.

‘Dirty Dancing’

Emile Ardolino, 1988

L’avortament escollit és una altra cara de la maternitat. Un tema ha estat més tractat pel cinema però, quan ho ha fet, ho ha fet des d’un punt de vista moralista…o bé ens ha mostrat dones joves que es queden embarassades i es plantegen avortar, però al final no ho fan i tenen el nadó. O bé ens parlen d’avortaments clandestins. Un d’aquests exemples el tenim en un clàssic: ‘Dirty Dancing’. Es tracta de Penny, una ballarina que apareix a la pel·lícula, un dels personatges secundaris, que es sotmet a un avortament clandestí. L’argument passa al voltant dels anys 60 i ens mostra com n’és de perillós.