“Una de les obres més importants del Gòtic català és la ‘Mare de Déu dels consellers’ (1445), de Lluís Dalmau, en què es pot veure la Mare de Déu entronitzada per sants i consellers, ella mateixa és el tro del seu fill, el nen Jesús. Aquesta peça clàssica contrasta amb la ‘Butaca’ (1987), d’Antoni Tàpies, una butaca burgesa buida i degrada que parla més de l’absència i que ens obliga a preguntar-nos quin és el nostre lloc al món”, Àlex Mitrani, cocomissari de l’exposició i conservador d’art del MNAC ens explica un dels diàlegs que forment part de la mostra “Diàlegs intrusos. Tot és present”. 19 peces de la postguerra i de la segona avantguarda nacional i internacional de la Fundació Suñol que entren en diàleg per la via de l’analogia o del contrast, amb obres històriques de l’art medieval, renaixentista, barroc, modernista, etc.
“Diàlegs intrusos. Tot és present” busca crear ruptures intruses dins de la col·lecció del MNAC per activar l’art contemporani i l’art històric i oferir noves experiències al visitant. “Una reflexió que ens porta al present perquè en temps de pandèmia tot és present i estem en un moment que ens fem preguntes i l’art no ofereix una resposta pràctica, però sí meditació i reflexió i el MNAC vol ser una àgora per trobar intercanvis i pensar-nos millor”, aprofundeix Mitrani.
Chillida, Brossa, Tàpies… intrusos al MNAC
‘Rumor de límites’ (1958) és una escultura d’Eduardo Chillida en què l’abstracció el portava a una reflexió sobre la matèria i sobre el buit. Una peça que mostra un nucli definit per plecs que són flexibles per acollir un misteri, i això ressona a una sala on trobem peces del Segle d’Or de l’època barroca com el Sant Francesc (1640), de Zurbarán, on la imatge del místic es veu monumentalitzada per una roba solemne i uns plecs que acullen unes mans que, com l’obra de Chillida, estan a l’interior. Aquest és un nou diàleg entre les obres d’art clàssic i d’art contemporani del MNAC.
La fundació Suñol al MNAC
“Diàlegs intrusos” proposa la introducció dins les sales del MNAC d’una tria de 19 obres de la Fundació Suñol pertanyents a les segones avantguardes, l’art de la postguerra i segona avantguarda. El cocomissari de la mostra i director de la Fundació Suñol, Sergi Aguilar, considera que “quan visitem un museu històric hi ha un punt de tancat, adormit, i aquesta acció dinamitza l’espai de forma recíproca. L’autèntica obra d’art funciona per analogia o per contrast”.
