‘The end of the fucking world’

Charles Forsman (Sapristi, 2018)

‘The end of the f**king world’, una de les sèries de Netflix que més ha donat a parlar pel seu contingut nihilista i violent. Una sèrie que molta gent no sabia que estava basada en el còmic independent de l’autor nord-americà Charles Forsman.

La sèrie i el còmic són molt diferents, i tot i que la sèrie és prou bona, el còmic és encara més inquietant i pertorbador. ‘TEOTW’ és un còmic que té com a protagonistes dos adolescents: ell, un noi que és un psicòpata assassí sense cap mena de sentiments i empatia; ella, una adolescent inadaptada amb problemes a casa. Tots dos s’enamoren i emprenen una fugida en cotxe plena de violència, tensió i moments de tendresa estranys entre els dos protagonistes. Frosman li dona la volta al concepte d’angoixa adolescent i ens proposa una versió moderna, nihilista, freda i minimalista (gairebé sense diàlegs) del món a través dels ulls de dos adolescents totalment trastocats. El contrast entre el contingut pervers i la innocència del dibuix és magnífic. A més, si sou dels qui no carregeu la maleta, el còmic és perfecte: és petit i no molesta.

‘All-Star Superman’

Grant Morrison i Frank Quietly (ECC, 2013)

‘All-Star Superman’ és una sèrie de 12 números que va tenir una adaptació de dibuixos animats que està a anys llum del còmic que ens ocupa, possiblement una de les millors històries que s’han fet mai del superheroi de Krypton.

És una història fora de la continuïtat de Superman amb rerefons adult i moltes lectures i implicacions que la fan una lectura recomanable per a tota mena de lectors. El magnífic Grant Morrison va fer un homenatge a l’esperit clàssic del personatge, repassant tot el seu univers i aplicant una capa emocional a la història molt potent, actualitzant i modernitzant el mite. El dibuix i l’estil pop de Frank Quietly encaixa perfectament amb el to de la narració: és el millor còmic de Superman que he llegit mai: emocionant, respectuós amb el passat del personatge i, a la vegada, radicalment modern.

‘Balas perdidas’

David Lapham (La Cúpula, 1998)

‘Balas perdidas’ és el còmic que va donar a conèixer el guionista i dibuixant David Lapham, un autor que amb només 20 i escaig anys va decidir provar sort amb una editorial pròpia i una sèrie sense censura que va dibuixar, entintar i, fins i tot, escriure. Al 1995 va sortir el primer número d’una sèrie de “neo-noir” que deixaria tothom meravellat per la seva cruesa i profunditat. Es deia ‘Balas perdidas’ i es va convertir en un dels màxims exponents del “neo-noir” als anys 90. Ara, La Cúpula la reedita com Déu mana, per alegria dels fans.

‘Balas perdidas’ és una sèrie coral, amb molts personatges que protagonitzen diferents trames de crims i violència, sempre al marge de la llei, la majoria d’ells perdedors que ocupen un mateix univers i s’encreuen. És una retrat fosc i cru de l’Amèrica dels perdedors, les refineries, els cotxes robats i els criminals sanguinaris. Hi ha històries més tràgiques que d’altres, algunes amb més humor negre, però totes són d’una gran qualitat. Els criminals i personatges de ‘Balas perdidas’ no són criminals glamurosos, són autèntics perdedors castigats per la vida, “outsiders” que viuen al límit, personatges molt ben treballats per l’autor que acaben resultant entranyables al lector. Si us agrada el gènere, de seguida entrareu en l’univers de ‘Balas perdidas’, una barreja de Tarantino, Raymond Carver i James Elroy.

‘Daredevil: Born again’

Frank Miller i David Mazzucchelli (Panini, 2016)

‘Born again’ és un dels còmics més influents dels darrers 30 anys i la millor obra de Frank Miller, amb permís de ‘Batman dark knight’. El protagonista és un dels herois amb més tradició i prestigi de l’univers Marvel, l’advocat catòlic invident Daredevil. Un advocat que es dedica, de dia, a defensar els més desemparats i que, de nit, es posa una vestit de dimoni per lluitar contra el crim.

Un jove Frank Miller, autor també de ‘300’ o ‘Sin city’, es va encarregar del guió d’aquesta trama l’any 1986 i més de 30 anys després encara no s’ha superat la intensitat i la genialitat de ‘Born again’. Bàsicament, a ‘Born again’ Miller s’oblida que està fent un còmic de superherois i ens regala una història negra i duríssima en la qual la parellla de Daredevil, una jonqui necessitada de diners, li ven la identitat secreta del superheroi al mafiós Kingpin, el rival més ferotge de Daredevil. A partir d’aquí, Kingpin elabora un pla per enfonsar en la misèria a Matt Murdock (Daredevil, en el seu paper d’advocat) i tornar-lo completament boig. El mafiós aconsegueix dur-lo fins al fons del pou, en una història molt dura, carregada de lectures i que s’ha de llegir una, dues i fins a tres vegades per treure-li tot el suc. És un dels càstigs psicològics més durs que s’han infligit a un superheroi i un dels millors còmics de superherois de la història, segurament perquè té molt poc de superheroi i molt d’humanitat; no només val la pena pel brutal guió de Miller, sinó pels impressionants dibuixos de David Mazzuchelli, un altre geni del mitjà. Obra mestra per les vacances: assignatura obligatòria.

‘La familia Carter. Recuerda esta canción’

Frank M. Young i David Lasky (Impedimenta, 2017)

La família Carter és la biografia en format còmic d’una de les famílies més importants, populars i influents de la història de la música. La novel·la gràfica ens transporta en un moment clau en la història de la música popular nord-americana: als orígens del country. Un còmic que qualsevol amant del rock i el folk hauria de tenir a les seves vitrines.

El còmic ens mostra la trajectòria vital d’aquesta família superdotada per a la música, ens parla de l’arribada de les primeres gravacions en disc i de la explosió musical del country com a gènere comercial, un gènere que pràcticament van inventar els membres d’aquesta curiosa nissaga. La família rescatava cançons velles i populars, les adaptava, les gravava en disc i així va vendre milions d’exemplars, convertint-se en un dels primers fenòmens musicals de masses de la cultura americana. Les seves cançons han influenciat gent tan important com Pete Seeger, Bob Dylan o, fins i tot, Johnny Cash que, de fet, va estar casat amb June Carter, deixeble d’aquesta nissaga musical.
Els Carter van ser protagonistes del que els experts denominen el big bang de la música country, unes gravacions primigènies del 1927 fetes a Bristol que per molts són la gènesis del gènere. Som davant d’un còmic deliciós i detallista, una història que ens transporta immediatament a l’Amèrica rural de principis del 1900, que no té por a retratar les bondats però també les misèries i tensions dels Carter i que, de pas, funciona també com a retrat històric d’una època molt concreta de la història dels Estats Units: una joia.