‘Wahcommo’
Luis NCT. Astiberri, 2018
El valencià Juan NCT és un autor conegut per guanyar el premi del públic al Saló del Còmic de BCN amb ‘Sleepers’ (2012), la seva primera novel·la gràfica. Ara, ens presenta ‘Wahcommo’, un còmic que ens transporta a un regne perdut on la tribu protagonista té el costum d’enviar el seu jove més valent i intrèpid a un viatge iniciàtic i ritualístic al Regne Perdut del Nord. Aquesta vegada, però, es troben amb què el jove més intrèpid de la tribu no és un home, sinó una noia.
Amb aquest interessant component feminista que trenca amb la tònica del gènere, on gairebé tots els herois principals són masculins, viurem una història molt entretinguda de fantasia i aventures amb tots els elements clàssics del còmic tractats d’una forma fresca i moderna. El seu valor més important: un apartat gràfic brutal. Cada vinyeta és una petita obra d’art en què els dibuixos i els colors que aplica Luis NCT són una autèntica delícia. Una edició meravellosa que es converteix en un regal perfecte per aquest Nadal!
‘Perséfone’
Loïc Locatelli-Kournwsky. Sapristi, 2018
Si sou seguidors de les pel·lícules d’animació de Miyazaki reconeixereu de seguida la seva influència a ‘Perséfone’, l’última novetat publicada per l’editorial Sapristi. Es tracta d’un còmic de Loïc Locatelli-Kournwsky, l’autor francès que ha aconseguit captar la sensibilitat dels dibuixos de Miyazaki amb l’aplicació d’un traç més europeu, que recorda per moments autors com Joann Sfar.
La història, que pren com a base el mite grec de Persèfone —la protagonista és una Persèfone preadolescent—, s’ambienta en un món imaginari on la terra i l’infern conviuen i estan connectats. Mags, bruixes, animals antropomòrfics i tot el que es pot demanar a una història d’aquesta mena amb una bona dosi d’emocions. Una relat molt poderós i commovedor sobre la identitat, la guerra, l’amistat i la dignitat dels pobles que tant es pot llegir en freqüència adulta com en freqüència infantil. Un còmic deliciós.
‘Monstress’
Marjorie Liu i Sana Takeda. Norma, 2017
Hi ha coses que dormen dins de nosaltres i no volem que es despertin. Aquest és el plantejament de ‘Monstress’, el còmic violent i fosc de Marjorie Liu, una autora que ha aconseguit fer-se un lloc en el món masculí del còmic comercial americà i que ha treballat a editorials tan importants com Marvel o a la franquícia de còmics de ‘Star wars’. Amb dos volums publicats ja a Espanya, ‘Monstress’ és un còmic de Norma Editorial que va triomfar a la darrera edició dels Eisner Awards, els Oscars dels còmics, on es va emportar cinc dels premis més importants.
Es tracta d’una fantasia èpica ambientada a una Àsia alternativa on la seva protagonista, una adolescent manca, vol revenjar la mort de la seva mare en un món on dues races, humans i arcànics, estan en guerra. Per altra banda, Sana Takeda, coneguda per tenir un estil barroc molt atractiu, és la dibuixant que posa cara als personatge d’aquest relat tan violent, cru, complex i 100 % adult.
‘Thorgal’
Jean Van Hamme i Grzegorz Rosinski. Norma,1990
‘Thorgal’ es va començar a publicar l’any 77 i encara avui continuen les seves aventures. Creat per Jean Van Hamme i Grzegorz Rosinski es tracta d’una sèrie amb moltíssims àlbums publicats considerat un dels còmics per a adults de més èxit del mercat europeu, sobretot a França i a Bèlgica.
Amb els mites escandinaus com a punt de partida, el còmic s’endinsa en el terreny de la fantasia heroica clàssica, amb un protagonista enormement carismàtic, Thorgal, que destaca sobretot pel fet de ser un heroi gens convencional, molt complex i avançat a l’època en què es va crear. De fet, una de les facetes més potents d’aquest còmic és la relació que s’estableix entre Thorgal (que per cert és un alienígena, com Superman) i la seva família. Tot i que surtin monstres, mags i divinitats, cal recordar que ‘Thorgal’ és un còmic de fantasia escrit i pensat per arribar a un públic adult: a part de les aventures clàssiques, també experimentem reflexions sobre la família i l’amistat, i també proposa interessants debats polítics i, fins i tot, filosòfics.
‘Camelot 3000’
Mike W. Barr i Brian Bolland. ECC, 2015
Imaginem que els personatges dels mites artúrics, els famosos cavallers de la taula rodona, reviuen a l’any 3000 per art d’un conjur i es reencarnen en humans del futur per lluitar contra una invasió alienígena. ‘Camelot 3000’, publicada a Espanya per ECC, ens proposa aquesta deliciosa bogeria que combina les llegendes artúriques amb la fantasia i la ciència-ficció retrofuturista. Considerat un del primers còmic moderns, es va publicar a principis dels 80 i va ser un còmic pioner, ja que va atrevir-se a incloure escenes de violència i sexe molt atrevides per l’època i es va vendre directament a llibreries especialitzades.
Com a exemple del treball que fa ver Mike W. Barr, queda per a la posteritat el personatge artúric Tristán que es reencarna en una dona, cosa que fa que tingui seriosos dubtes sexistes i es plantegi dilemes molt avançats per l’època de publicació de la sèrie. A més, ‘Camelot 3000’ té la gran sort de comptar amb un dels millors dibuixants de la història del mitjà, el detallista Brian Bolland.
