El 20 de desembre del 1896, a la botiga de fotografia Napoleón de la Rambla, Barcelona va poder assistir a la primera projecció de cinema de la seva història. Aviat, l’invent es va estendre per tota la ciutat en forma de sales com la Lumière, cineastes com Fructuós Gelabert o productores com Iris Films. I tot i que ja fa més de 120 anys de tot allò, el setè art mai no ha abandonat Barcelona, la segona ciutat de l’estat en nombre de sales i on es roda cada any una trentena de llargmetratges. Així, per les places i els carrers de casa nostra, s’hi han passejat artistes internacionals com Jack Nicholson, Woody Allen o Sean Penn, a més de Pedro Almodóvar, Javier Bardem o Marisa Paredes. Però més enllà de tot això, avui ens preguntem, és Barcelona una ciutat de pel·lícula? Ho parlarem en una taula de cinema amb el Josep Maria Bunyol i el Manel Carrasco.
Uns carrers plens de rodatges
A Barcelona van tenir lloc, al llarg de l’any 2018, 3.175 rodatges, dels quals 31 van ser llargmetratges de ficció, 29 documentals, 452 anuncis i quatre telefilms. Queda clar que la nostra ciutat és molt atractiva, sobretot, per rodar-hi publicitat, i que en el camp del cinema, falta temps per parlar d’una veritable identitat fílmica com la tenen Nova York o París. Indrets com Can Batlló, amb 100 rodatges, el Mercat de la Boqueria, amb 94, o la presó de la Model, que n’ha acollit 46 des que va tancar, poden ajudar-hi.
Ciutat de festivals i de sales
Barcelona té 29 complexos de cinemes, que sumen un total de 172 sales, segons dades del 2017. Algunes d’aquestes, com el Phenomena o el Texas, recuperen l’esperit de les sales de barri, mentre que d’altres com el Balmes o el Renoir demostren que la versió original viu un bon moment. A més, Barcelona disposa d’un bon número de festivals de cinema, però cap té la transcendència de les grans cites. Queda molta feina per convertir Barcelona en una ciutat de cinema.
