La María José Martín de la Hoz, ‘Ajo’, és una artista madrilenya que revoluciona la ciutat des dels anys vuitanta, i la Judit Farrés, ‘Min.’, és una actriu i compositora igualadina que ha treballat amb Albert Pla, Magda Puyo o Àlex Rigola. Activistes de la faràndula totes dues, l’Ajo i la Min. tenen una altra cosa en comú: que són dones, i així ho reivindiquen a ‘Soy mujer que tú’, el seu segon espectacle juntes que ara es pot veure a l’Antic Teatre. Avui les tenim a l”Àrtic’, en què els prometem que els farem una entrevista una mica més llarga que els seus poemes…
Els poemes, com més ‘micro’, millor
Ajo és una habitual de la nit madrilenya que va començar amb una banda de música i que ara escriu i actua en els seus espectacles de micropoesia. Amb poc més que un parell de versos i molt d’enginy, juga amb el llenguatge i atorga nous significats semàntics a les paraules. Tot això l’ha convertida en la poeta viva més llegida de l’Estat i en l’artista que ha trencat el tòpic que la poesia és avorrida. ‘Soy mujer que tú’ és un resum de totes les habilitats de l’Ajo, però també de la seva relació amb la Min.
Música per als micropoemes
Min. és el sobrenom artístic de Judit Farrés, actriu igualadina que té una faceta com a música que l’ha portada a treballar amb l’Ajo en dos espectacles: ‘Cultivando brevedades’ i aquest ‘Soy mujer que tú’. En tots dos casos, les músiques de la Min., acompanyades del teclat, serveixen de contrapunt i de banda sonora a les idees de l’Ajo. Les dues han aconseguit una fita que semblava impossible: recuperar els joves per a la poesia. A l’Antic Teatre hi podrem veure, fins diumenge, com és una rapsòdia contemporània.
