El CCCB acull del 24 d’octubre fins al 31 de març, una de les exposicions més esperades de la temporada: “Stanley Kubrick”. Un repàs de la vida i obra d’aquest director de cinema nascut a Nova York el 1928 i desaparegut l’any 1999.
El recorregut va des dels seus inicis a la revista ‘Look’, passant per un repàs de les seves 12 pel·lícules, per acabar en els projectes que mai no van acabar de veure la llum.
La inauguració reuneix centenars de visitants
A la inauguració han assistit centenars de visitants que han hagut de fer cua per veure l’exhibició de franc. Aquests han pogut observar el vestuari de ‘2001. Una odissea de l’espai’, el mobiliari del bar que freqüenten els protagonistes de ‘La naranja mecánica’, i fins i tot una maqueta del laberint que apareix a ‘El resplandor’.
En aquest mateix acte, un dels comissaris de l’exposició, Jordi Costa, ha destacat “l’obsessió de Kubrick pel control absolut de la ficció”. Una de les particularitats que ha explicat és que controlava diferents àmbits des de “l’elecció de les lents òptiques, les campanyes promocionals, els doblatges i els dissenys de les cintes VHS i DVD que es difonien en l’àmbit domèstic”.
El productor de cine de Kubrick visita la mostra
I qui no s’ha perdut la presentació ha estat un dels col·laboradors de Kubrick, Jan Harlan. És un reconegut productor de cinema que ha treballat moltes vegades amb ell. Jan Harlan va ser productor executiu de Kubrick a ‘Barry Lyndon’ (1975), ‘El resplandor’ (1980), ‘La chaqueta metálica’ (1987) i ‘Eyes wide shut’ (1999).
Tot el que trobareu a l’exposició de Stanley Kubrick
1- Artesà Kubrick:
una instal·lació audiovisual de Manuel Huerga dona la benvinguda al visitant i l’introdueix en la vida i l’obra de Kubrick .
2- Panòptic Kubrick: és l’espai central de l’exposició i on es repassa la filmografia de Kubric, pel·lícula per pel·lícula, amb material relacionat amb els films i la projecció d’escenes destacades. Coneixerem, per exemple, detalls de la primera pel·lícula d’aprenentatge, ‘Fear and Desire’ (1951-53); o dels dos primers llargmetratges, ‘El beso del asesino’ (1955) i ‘The Killing’ (1956), amb els quals es consolida com a cineasta. Un any més tard, arriba el seu primer èxit comercial ‘Paths of glory’ (1957).
El segueix ‘Espàrtac’ (1959-60), ‘Lolita’ (1960-62), en què es veu la correspondència entre Kubric i Nabokov, autor del llibre, ‘Dr. Strangelove’ (1963-64) i la seva obra insígnia, ‘2001: Una odissea de l’espai’ 1965-68).
Veurem també objectes i ítems relacionats amb una altra gran obra de Kubric, ‘La naranja mecánica’ (1970-71), amb un gran impacte per la violència que desprèn, o ‘Barry Lyndon’ (1973-75), en què només es va fer servir llum natural i espelmes, o ‘El resplandor’ (1978-80) la seva única pel·lícula de terror.
També ‘La chaqueta metálica’ (1985-87) i ‘Eyes wide shut’ (1996-99), la seva darrera obra. De fet, Kubric va morir abans d’acabar-la i va ser un dels seus col·laboradors qui es va encarregar de finalitzar-la.
3- Kubrick inèdit: aquest darrer espai de la mostra està dedicat a alguns treballs inacabats de Kubric. És el cas d”Aryan papers’, un projecte cinematogràfic sobre l’Holocaust que Kubrick va deixar córrer en aparèixer abans ‘La llista de Schindler’, de Spielberg. Un altre, ‘Intel·ligència artificial’, el film del qual Steven Spielberg va agafar el relleu, o un altre film no portat a terme però que Kubric es va plantejar, com és ‘Napoleon’.
L’exposició “Stanley Kubrick” va acompanyada de tota una sèrie d’activitats, com ara un cicle de projeccions d’algunes pel·lícules de Kubrick a la Filmoteca o concert de les bandes sonores dels seus films, entre d’altres.
Comissariada per Hans-Peter Reichmann i Tim Heptner, del Deutsches Filmmusuem de Frankfurt, la mostra ja s’ha pogut veure en diferents ciutats d’arreu del món, com Ciutat de Mèxic, Los Angeles, Seül o París.
Consulteu aquí, per més detalls del contingut de la mostra.
