El 27 de gener del 2002 va aparèixer flotant al mar, davant l’estàtua de Colom, el cos sense vida del jove d’origen equatorià Wilson Pacheco. La nit abans l’havien apallissat i llançat a l’aigua, negant-li el socors. La seva mort a mans dels vigilants de seguretat de locals del Maremagnum va fer qüestionar la formació dels porters de les discoteques. Ho explicava l’any 2019 la periodista Gemma Liñan en aquest capítol del programa ‘Va passar aquí‘.

Els fets

Aquell any, el Maremagnum era un dels espais de moda de la nit barcelonina. La nit dels fets, Pacheco i els seus amics van anar-hi de festa i van mirar d’entrar a la discoteca Caipirinha. Els nois anaven amb vambes i el porter els va negar l’accés al local per aquest motiu. Cal recordar que en aquella època era habitual que no es permetés l’entrada a les discoteques amb aquest calçat.

Els nois i el porter de la discoteca van començar una discussió que va anar pujant de to, fins que Pacheco va llançar una ampolla de vidre al porter. Després va fugir corrent i el porter del Caipirinha i el del local del costat, el Mojito, el van perseguir. També s’hi va afegir un vigilant de seguretat del Maremagnum. Van recórrer uns 350 metres i a l’altura del pont del Maremagnum, un dels vigilants va atrapar Pacheco i li va donar un cop al cap.

Aquí va començar una pallissa que va acabar sent mortal, amb cops a la cara, als genitals i a l’abdomen. Pacheco va quedar mig estabornit i un dels vigilants el va llançar a l’aigua, on va morir ofegat. Els testimonis van escoltar dues frases en boca dels vigilants que van ser definitives al judici: “Si aquesta rata sap córrer, també sabrà nedar” i “Jo, per un ‘sudaca’ no em llanço a l’aigua”.

El judici

Al judici, els dos porters J.Anglada, M.Romero i el vigilant del Maremagnum, A. Fernández van ser condemnats a 13 anys de presó per homicidi imprudent amb agravant de superioritat. Tota la prova de càrrec es va basar en les gravacions de les càmeres de seguretat.

El jurat popular i el jutge van explicitar a la sentència que els porters van allunyar-se del lloc sense socórrer la víctima i proferint expressions despectives com “si les rates saben córrer, sabran nedar, i si no, que s’ofegui” i “per un sudaca de merda no em tiro a l’aigua i em mullo el mòbil”

El cas de Wilson Pacheco va reobrir el debat sobre el racisme, però també va posar en qüestió la formació dels vigilants de seguretat i, concretament, la dels porters dels locals d’oci.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a