A la Gran Via de les Corts Catalanes, 595, hi ha el cinema i teatre Coliseum. A dalt de l’edifici hi ha una cúpula on va sorgir l’any 1960 l’Escola Dramàtica Adrià Gual.
Els fundadors de l’escola van ser Ricard Salvat i Maria Aurèlia Capmany. Hi van passar, entre d’altres, Fabià Puigserver, Carme Sansa, Josep Muntanyés i Feliu Formosa.
Carme Serrallonga
Josep Maria Benet i Jornet, dramaturg i guionista, recorda que l’any 1962, quan va acabar el primer curs de la universitat, un company seu el va dur a la cúpula del Coliseum, on s’estaven fent els assaigs de ‘Primera història d’Esther’, d’Espriu, i els calia gent. Un cop a dins, ja no va voler marxar.
Benet i Jornet explicava que anava a les classes de forma lliure, sense considerar-se un alumne fix. Pagava una petita quota i anava a escoltar les històries de Maria Aurèlia Capmany, que duia notícies del que s’estava fent a l’estranger. També assistia a la classe de Carme de Serrallonga, que parlava de literatura i els corregia la fonètica catalana. Per a Benet i Jornet, allò va ser una escola de vida.
Benet i Jornet recordava els assaigs de ‘Primera història d’Esther’. Els dirigia Capmany, des d’una taula. Entre les actrius, hi havia Maite Lorés, Montserrat Roig i Pilar Aymerich.
Pilar Aymerich, reeducada
Pilar Aymerich, avui fotògrafa, explica que va entrar a l’escola als 17 anys. Diu que en aquella època buscava la veritat per tot Barcelona i li va semblar que allà la podria trobar. Sortint d’una escola de monges, confessa que en aquest lloc es va reeducar. Aquesta reeducació, diu, li va servir per funcionar per la vida.
Torres V., Jacques Brel i Georges Brassens
Benet i Jornet va trobar a l’escola de teatre un lloc on parlar amb llibertat i de qualsevol tema en ple franquisme. Podien accedir a literatura censurada o, per exemple, parlar obertament de sexe, una cosa impensable en aquells temps. Estudiaven història de l’art, política, dicció… També recorda les llargues nits a casa dels companys en companyia de Torres V., Jacques Brel i Georges Brassens. Per a Aymerich, allò era una illa enmig del franquisme.
Una illa de llibertat
Benet i Jornet i Aymerich recordaven que a la terrassa exterior és on “conspiraven” els alumnes. Allà els venen records dels companys i els mestres que ja no hi són. Afirmen que d’aquella experiència va sortir el teatre independent. Va ser un lloc de resistència cultural i se senten afortunats d’haver-ho viscut perquè va ser una illa de llibertat que va marcar les seves vides per sempre.
