El treball discogràfic ‘Fuerza nueva’, publicat el 12 d’octubre (amb tota la intenció) del 2019 va tenir un escàs recorregut en directe per culpa de la pandèmia. Al Teatre Coliseum fa dues actuacions (13 i 14), la primera de les quals ha exhaurit entrades.
És un disc que es pot considerar epígon d’altres, on rock i flamenc van establir un lloc de trobada, com ‘La leyenda del espacio’, dels mateixos Planetas amb la veu d’Enrique Morente. El “shoegaze” de Los Planetas atemperat per embolcallar el cant flamenc, gens ortodox, d’El Niño de Elche. El concert s’acompanya de projeccions audiovisuals que accentuen la reunió psicodèlica.
‘Fuerza nueva’, títol polèmic
El títol del disc apel·la a una renovació d’Espanya, per bé que pot semblar una picada d’ull a Blas Piñar. “La nostra posició és la de ser crítics amb els discursos estàtics o conservadors”, afirma Paco Contreras (El Niño de Elche). “I també fem una crítica a la banalització de termes com comunisme, feixisme o sedició, perquè al final acaben no dient res”.
Des d’una postura que podria assimilar-se al pensament postmodern (en la no acceptació de metarelats salvífics), esbudellen també himnes a tort i dret.
Himnes buidats
Ho fan amb l’espanyol (al tema ‘El novio de la muerte’), però també l’andalús (a ‘Santo Dios’) o el català, amb uns ‘Segadors’ convertits en ‘Canción para los obreros de Seat’, amb lletra revolucionària manllevada a Guy Debord, personatge lligat al Maig del 68 francès.”Himnes representatius de determinades ideologies els duem a la cançó popular, buidant-los de prejudicis”, explica Contreras.
Un disc que van gravar amb afany provocador i que, ben segur, seguirà encenent debats per la seva inevitable ambigüitat. Els concerts de presentació formen part d’un nou cicle de PIÑATA (Contemporary & global music series), que tindrà continuïtat a la sales BARTS i Apolo. Al darrere hi ha Julio Martí, promotor valencià de llarg recorregut, especialment en l’àmbit del jazz.
