L’any 1976 un grup de professionals independents del teatre va crear un espai cooperatiu a Gràcia. Lluís Pasqual, el director del Lliure (2011- 2018) i que va ser un dels fundadors, explicava en aquest capítol del programa ‘Va passar aquí‘ que volien crear un teatre estable i creatiu fugint del teatre de guerrilles.

Tot va començar amb l’operació del Grec del 76 en què es va unir en assemblea tota la professió
Lluís Pasqual, director  del Lliure (2011- 2018)

Un projecte col·lectiu

La primera obra que es va representar el 2 de desembre, al carrer del Montseny, va ser el ‘Camí de nit’, una obra sobre el moviment obrer, amb text del mateix Pasqual. L’espai va anar creixent. Fins a 18 persones, entre actors, directors i tècnics, van ser els fundadors d’aquell nou projecte. El director actual, Lluís Pasqual, i Fabià Puigserver van ser les dues figures clau d’aquells primers anys. Junts van crear muntatges emblemàtics, amb escenografies innovadores, fruit de l’artesania característica de Puigserver.

Els espectadors, sempre ubicats a tocar de l’obra, no sabien mai amb quina disposició del teatre es trobarien. Alguns dels títols destacats d’aquella primera etapa del Lliure de Gràcia van ser ‘El balcó’ o ‘Al vostre gust’. I entre els primers intèrprets, Anna Lizaran, Lluís Homar, Imma Colomer, Antoni Sevilla i Carlota Soldevila. El Lliure va obrir les portes al teatre modern amb una manera de fer nova, impactant i lliure.

Trasllat  al Mercat de les Flors

Al 2001 el Lliure es va traslladar a Montjuïc, en un teatre dissenyat per Fabià Puigserver i portat endavant pel Josep Montanyès, situat a l’antic Palau d’Agricultura.
El Teatre Lliure  és un dels teatres més representatius de les arts escèniques i té dues seus, una a Montjuï, amb una sala gran i una de petit format, i l’altra a Gràcia, amb una sala de format mitjà.

El Lliure de Gracia

L’any 2000, el Lliure de Gràcia va tancar les portes per afrontar unes obres de millora que adeqüessin el teatre a les normatives de seguretat. Per dir adéu a la sala van triar, de manera simbòlica, una obra que també parla d’un comiat, ‘L’hort dels cirerers’.

El Teatre Lliure original, la sala vella de Gràcia, al carrer del Montseny on hi havia hagut la cooperativa La Lleialtat, va estar tancat durant gairebé 10 anys. El 30 de setembre de 2010 el Lliure de Gràcia va reobrir, amb la reforma feta. Per a la reobertura es va escollir l’obra ‘La gata sobre la teulada de zinc calenta’, de Tenessee Williams.

 

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a