L’1 d’octubre del 2017, la CNN va retransmetre en directe per tot el món l’obertura dels col·legis electorals des de la placeta de Sant Miquel. Allà al costat, al carrer de la Riera de Sant Miquel, 41-45, hi ha l’Escola Josep Maria Jujol, un dels centres de votació. Un grup de pares i mares d’aquesta escola, alguna mestra i altres veïns del barri, es van organitzar perquè la votació fos possible. Tot va començar el dijous anterior a la votació, quan es van formar grups a les xarxes de manera espontània per plantejar la qüestió.
Els preparatius a l’escola
L’endemà, divendres, ja feien reunions al carrer, entre persones que de vegades no es coneixien d’abans. Van decidir que la manera de mantenir l’escola oberta fins a la votació de diumenge era entrar-hi així que acabessin les classes i celebrar-hi la festa de la tardor.
Dissabte al matí, es van preparar de manera improvisada activitats ben diverses, des d’observació astronòmica a jocs d’escola, cinema o tallers de ioga. Durant el dia, a la placeta, es van fer concerts, una arrossada, cinema a la fresca, xocolatades… I tot, amb una gran participació del barri. Cadascú va trobar el seu lloc i va resultar un èxit organitzatiu. Els que ho van viure, ho recorden com un cap de setmana molt intents. En part, perquè se sentien responsables del que estava passant.
La darrera nit, es va viure amb una barreja d’emocions i la incertesa de no saber què havia de passar.
El dia de la votació
Diumenge, les urnes havien d’entrar totes juntes. En principi, l’entrada estava plantejada per dissabte, però no va poder ser i finalment es va fer diumenge a les primeres hores del matí. Les urnes van arribar per sobre d’una paret del pati de l’escola. Algú va avisar des de l’altra banda i les urnes es van despenjar amb una corda cap a dins. Els protagonistes recorden la tensió d’aquells moments, però no volien deixar passar l’oportunitat d’aconseguir el seu objectiu.
Al voltant de les nou del matí de diumenge, les persones que havien ocupat l’escola durant el cap de setmana, la van abandonar deixant preparades les meses electorals amb les urnes i les paperetes. La sensació dels participants era d’èxit, d’haver fet possible la votació. Al carrer, a la placeta, un munt de gent s’esperava per entrar a votar cridant “Votarem!”. Les emocions eren molt fortes. Hi havia qui plorava. Tots aplaudien. I la CNN i altres mitjans de comunicació en van ser testimoni.
Tots els que hi van estar implicats ho recorden com un èxit col·lectiu, com unes jornades d’empoderament ciutadà malgrat les dificultats. Fins i tot, d’haver format part de la història.
