Gràcies a la iniciativa d’un jesuïta i a la implicació dels veïns, les Roquetes va aconseguir tenir el seu propi clavegueram.

Santiago Thió, capellà jesuïta, recorda que l’estiu de l’any 1964, ell i tots els veïns que vivien des del carrer de la Mina de la ciutat en amunt, es van ajuntar per fer les clavegueres del barri.

Pisos sense aigua i sense clavegueres

Thió recorda que en aquella època tenia un amic a la universitat que era de Múrcia. Havia intentat visitar-lo a casa seva però el noi era tímid i no s’atrevia a mostrar el lloc on vivia. Després d’un any d’insistir, Thió va pujar a les Roquetes i va descobrir un panorama que el va sorprendre: hi havia quatre o cinc fonts plenes de gent fent cua amb galledes, ampolles i garrafes per agafar aigua per dur-la a casa. A cada carrer, a més, hi havia una rasa per on corria l’aigua bruta de fregar i de rentar roba, a més de les evacuacions humanes. És a dir, unes clavegueres a l’aire lliure a on, per més delicte, hi jugaven els nens del barri.

Thió es va reunir amb el rector del barri per veure què s’hi podia fer. Juntament amb el noi de Múrcia, es van comprometre a fer unes clavegueres ells mateixos. Thió, a més, va anar per les cases del barri buscant la implicació dels veïns.

Molta feina i pocs diners

Els veïns del barri es van engrescar i el projecte va tirar endavant. Cada diumenge es reunien 300 persones per treballar, des de les sis del matí a la una del migdia. Aquella gent treballava sis dies a la setmana i el sisè el dedicava a fer el clavegueram. Finançar el projecte tampoc no va ser fàcil perquè tots els veïns anaven molt justos de diners. Per salvar la qüestió, es va fer una estructura de lletres i més lletres. L’avantatge era que la majoria d’aquelles persones treballaven a la construcció.

Ajuda de l’Ajuntament

El següent pas de Thió i la junta que s’havia constituït va ser anar a demanar ajuda i explicacions a l’Ajuntament. Allà es van trobar dos urbanistes, un d’ells era parent llunyà de Thió, que van veure amb molt bons ulls el projecte i es van comprometre a ajudar-los. Els van donar mig milió de pessetes en material i un altre mig milió invertit en tres màquines i una brigada de gent jubilada que entre setmana tancava allò que els veïns obrien els caps de setmana.

Per fi, les clavegueres!

Finalment, les obres es van acabar i les clavegueres van ser una realitat. El 4 d’octubre del 1964, a la capçalera del carrer del Pla de Fornells, al solar que avui ocupa la parròquia de Santa Magdalena, els veïns i tots els que havien participat al projecte van fer una petita celebració. Thió va anar carrer per carrer beneint les clavegueres. Els veïns li van regalar un rellotge d’or en senyal d’agraïment.

Les lluites veïnals de Canyelles dels 70 i els 80

L’antiga Guineueta Vella va esdevenir Canyelles o Polígono Canyelles el 1974, quan es van construir els grans blocs tan característics. Aquell any hi va arribar molta gent, però el barri no tenia cap mena d’equipament ni de condició d’habitabilitat.

La família Barris